moNotEMa

Uf! i vinga a donar-li voltes, com ja es veia a la peli Atrapado en el tiempo ... Bé, ara és per un programa de la Sexta ... Salvados ... resulta que el senyor Evole (que no Ebola, aclariment per ultranacionalistes dels dos colors) agafa al senyor Junqueres i se l'emporta a dinar a casa d'una família sevillana ... és per llogar-hi cadires el que ha donat el tema!
Avui agafo l'edició internet del Periodico i trobo un editorial de l'Evole, però abans, el dilluns ja hi havia corrent per les xarxes (concretament facebook) un pseudoeditorial (carta a la familia Parejo) que feia referència, no al tema del programa sino al presentador i als protagonistes.
En aquest pseudoeditorial, per dir-li d'alguna manera, però podia ser anomenat 'escupidero' per la manera de ser escrit, es dedicava a qualificar al periodista (bé el desqualificava), a la família Parejo i al seu dinar, i no al fons del programa. Un escrit horrible que es dedicava a insultar a les persones per sobre del contingut. Llegint allò vaig arribar a pensar que no havíem vist el mateix programa. És cert que l'Evole no és un periodista neutral, té la seva ideologia ... com tot esser vivent, però després de llegir l'editorial del periodico i posteriorment els comentaris de la gent, un se'n adona que pertany a aquella minoria que el senyor Xavier Sardà anomenava agnostics patriotics.
Molts comentaris, no tots, eren per fer veure que Jordi Evole és a la vegada un nacional-feixista espanyol i un insurgent ultranacionalista català ... extrany no? Doncs és en aquest punt quan un sap reconeixer que deu ser neutral (o potser no, en la seva intimitat) ja que és objectiu d'uns i d'altres a bandes oposades.
Aquell pseudoeditorial del facebook deia que havia preparat una mena de trampa, on el presentador aprofitava per carregar contra el dirigent d'ERC. Qui va veure el programa, i ha vist uns quants de l'Evole, sap que li agrada posar als entrevistats en dil.lemes per exposar-los i que es mullin (clar que per a un extremista això pot ser un atac), però no és menys cert que en el mateix programa, i en altres que he vist, sempre intenta que el topics i les llegendes urbanes quedin ridiculitzades (va deixar clar que la immersió lingüística no era un perjudici sino un avantatge davant de l'atac d'un dels familiars a dita immersió). És cert que en aquests temps tothom té la pell massa fina, però a més a més els nacionalistes (catalans i espanyols) sembla que no tinguin ni pell, i estan a la que salta, amb l'atac preventiu sempre a punt (pel que fa a la distinció entre nacionalista i independentista, que tant cou a l'autor de dita carta, hi ha només un petit matís i ès que un independentista és un nacionalista que vol que la seva nació sigui independent).
De tota manera aquesta carta oberta al senyor Evole està escrita d'una forma 'barriobajera', ja que utilitza l'insult (entés com a falta) com a recurs per rebatre el que es va dir en aquella reunió-debat familiar. Insultar o faltar no li dona més raó a ningú, desqualificar el que menjaven no té cap correlació amb el que parlaven (però és un argument de l'autor de la carta per menystenir als sevillans que allà sortien)
Al final és tot el mateix ... si opines que la indepedència és un paripé que no porta a res més que tenir un país més petit amb els mateixos problemes de corruptela, sanitaris i d'educació (ja que aquests no estan en cap debat politic) ets un feixista i ultranacionalista anticatalanista. Pel contrari si creus que no està malament que es consulti al poble català (un cop informat degudament sobre les conseqüències a favor i en contra) sobre el seu futur politico-social-economic, llavors ets un jarrai independentista que vols que es trenqui Espanya.
Desde l'agnosticisme patriotic crec que programes com el de Salvados (amb una neutralitat important, tot i que a algú li sembli el contrari) ens ensenyen que es pensa fora del nostre país, ens ensenya com la maquinaria mediaticopolitica pot fer mal, com l'educació influeix (i per tant ha de ser aillada de la politica) i com desde la serenitat es pot dialogar sense haver d'amenaçar a ningú.
És cert que la més gran dels Parejo va ser la més assenyada, però molt per sobre també del senyor Junqueres (que no va estar massa fi, poc clarificador i enrocat en les seves hipotesis). Sembla que de vegades ens faci por reconeixer els nostres errors, i aquesta és la causa per a que l'orgull ens domini, i domini les nostres decisions ... i això és justament el que els hi passa en el bloc independentista i al bloc unionista (des del 'jo tinc tota la raó', és dificil dialogar)
Bé i al final tornem allà on estàvem ... Atrapats en el temps, vivint el nostre dia de la marmota particular. Quan ets part d'una minoria entre el foc creuat només pots aspirar a ser victima colateral, així és com em sento.
Salut i Rugby!