com si fos un rellotge que marca les meves últimes hores, així es titula l'entrada ...
... tranquis qui diu hores diu dies, o mesos, o ...
En uns dies he envellit el que em tocava fer en uns anys, quan un es creu ja consolidat a la seva vida ... comença a descubrir la gran mentida.
Vaig estudiar una carrera, d'alló que m'agradava, no ho vaig fer per imposició dels meus pares ... i si amb la seva incalculable paciencia i col.laboració. Durant el temps que he pogut exercir d'alló que havia estudiat m'he anat encasillant monotematicament, i ultimament m'he desactualitzat per limitacions de tota mena. He aconseguit avorrir la meva rutina diaria, quan els meus companys no veuen més que llum.
A nivel personal l'unic que aconsegueixo és avorrir als meus, de tal manera que prefereixen altres companyies.
La meva salut és una bomba de rellotgeria, en qualsevol moment dirà prou i no hi haurà marxa enrera ... però penso que quelcom que es veu com un problema pot ser la solució.
En resum, estic com el país, a un pas del no res, o del canvi ... creieu-me, el país té millors espectatives (xungo ... no?)
Quina ràbia em fa intentar trobar una feina accesòria i no trobar-la ... unes vegades per la edat (estic en aquella edat que ja no et volen per vell), altres per la manca d'experiència, altres vegades per excés de preparació ...
Em faig meva l'estrofa de Don't give up (Peter Gabriel) ...
No fight left or so it seems
I am a man whose dreams have all deserted
I've changed my face, I've changed my name
But no one wants you when you lose
... i l'altre que em defineix ara (o em definirà) ...
Moved on to another town
Tried hard to settle down
For every job, so many men
So many men no-one needs
És una cançò d'anims, d'autoajuda ... però ja sempre tiro cap 'el lado oscuro'.
Diuen que el tercer dilluns del mes és el més trist de l'any ... no se si és cert, però aquest ha estat força trist ...
Quan els meus fills em demanin consell sobre la vida espero no deprimir-los ... un d'ells será 'fes alló que et faci feliç a cada moment, i espero que puguis fer feliç a aquells que et segueixen' ... i un altre 'quan la persona que escullis per compartir la teva vida et prometi amor etern estima-la sempre , parla-li sobre l'obsolescència programada, i fes balanç quan hagi passat el que per ella era l'eternitat'
Potser va sent hora de fer testament, o millor un video ... allà on s'expresi com ha estat la meva vida, el que esperava d'ella i com l'he decepcionat
En fi ... tic, tac, tic, tac ... em dono com a molt entre 4 i 11 anys, coses de familia.
Salut i rugby
