Uf! i vinga a donar-li voltes, com ja es veia a la peli Atrapado en el tiempo ... Bé, ara és per un programa de la Sexta ... Salvados ... resulta que el senyor Evole (que no Ebola, aclariment per ultranacionalistes dels dos colors) agafa al senyor Junqueres i se l'emporta a dinar a casa d'una família sevillana ... és per llogar-hi cadires el que ha donat el tema!
Avui agafo l'edició internet del Periodico i trobo un editorial de l'Evole, però abans, el dilluns ja hi havia corrent per les xarxes (concretament facebook) un pseudoeditorial (carta a la familia Parejo) que feia referència, no al tema del programa sino al presentador i als protagonistes.
En aquest pseudoeditorial, per dir-li d'alguna manera, però podia ser anomenat 'escupidero' per la manera de ser escrit, es dedicava a qualificar al periodista (bé el desqualificava), a la família Parejo i al seu dinar, i no al fons del programa. Un escrit horrible que es dedicava a insultar a les persones per sobre del contingut. Llegint allò vaig arribar a pensar que no havíem vist el mateix programa. És cert que l'Evole no és un periodista neutral, té la seva ideologia ... com tot esser vivent, però després de llegir l'editorial del periodico i posteriorment els comentaris de la gent, un se'n adona que pertany a aquella minoria que el senyor Xavier Sardà anomenava agnostics patriotics.
Molts comentaris, no tots, eren per fer veure que Jordi Evole és a la vegada un nacional-feixista espanyol i un insurgent ultranacionalista català ... extrany no? Doncs és en aquest punt quan un sap reconeixer que deu ser neutral (o potser no, en la seva intimitat) ja que és objectiu d'uns i d'altres a bandes oposades.
Aquell pseudoeditorial del facebook deia que havia preparat una mena de trampa, on el presentador aprofitava per carregar contra el dirigent d'ERC. Qui va veure el programa, i ha vist uns quants de l'Evole, sap que li agrada posar als entrevistats en dil.lemes per exposar-los i que es mullin (clar que per a un extremista això pot ser un atac), però no és menys cert que en el mateix programa, i en altres que he vist, sempre intenta que el topics i les llegendes urbanes quedin ridiculitzades (va deixar clar que la immersió lingüística no era un perjudici sino un avantatge davant de l'atac d'un dels familiars a dita immersió). És cert que en aquests temps tothom té la pell massa fina, però a més a més els nacionalistes (catalans i espanyols) sembla que no tinguin ni pell, i estan a la que salta, amb l'atac preventiu sempre a punt (pel que fa a la distinció entre nacionalista i independentista, que tant cou a l'autor de dita carta, hi ha només un petit matís i ès que un independentista és un nacionalista que vol que la seva nació sigui independent).
De tota manera aquesta carta oberta al senyor Evole està escrita d'una forma 'barriobajera', ja que utilitza l'insult (entés com a falta) com a recurs per rebatre el que es va dir en aquella reunió-debat familiar. Insultar o faltar no li dona més raó a ningú, desqualificar el que menjaven no té cap correlació amb el que parlaven (però és un argument de l'autor de la carta per menystenir als sevillans que allà sortien)
Al final és tot el mateix ... si opines que la indepedència és un paripé que no porta a res més que tenir un país més petit amb els mateixos problemes de corruptela, sanitaris i d'educació (ja que aquests no estan en cap debat politic) ets un feixista i ultranacionalista anticatalanista. Pel contrari si creus que no està malament que es consulti al poble català (un cop informat degudament sobre les conseqüències a favor i en contra) sobre el seu futur politico-social-economic, llavors ets un jarrai independentista que vols que es trenqui Espanya.
Desde l'agnosticisme patriotic crec que programes com el de Salvados (amb una neutralitat important, tot i que a algú li sembli el contrari) ens ensenyen que es pensa fora del nostre país, ens ensenya com la maquinaria mediaticopolitica pot fer mal, com l'educació influeix (i per tant ha de ser aillada de la politica) i com desde la serenitat es pot dialogar sense haver d'amenaçar a ningú.
És cert que la més gran dels Parejo va ser la més assenyada, però molt per sobre també del senyor Junqueres (que no va estar massa fi, poc clarificador i enrocat en les seves hipotesis). Sembla que de vegades ens faci por reconeixer els nostres errors, i aquesta és la causa per a que l'orgull ens domini, i domini les nostres decisions ... i això és justament el que els hi passa en el bloc independentista i al bloc unionista (des del 'jo tinc tota la raó', és dificil dialogar)
Bé i al final tornem allà on estàvem ... Atrapats en el temps, vivint el nostre dia de la marmota particular. Quan ets part d'una minoria entre el foc creuat només pots aspirar a ser victima colateral, així és com em sento.
Salut i Rugby!
miércoles, 22 de octubre de 2014
viernes, 3 de octubre de 2014
minivacances .... part 2
Un cop arribats a Abia, i acomodats a casa dels meus cosins ... vam proposar-nos algunes activitats.
Una, ineludible (per el nostre interés, i pel d'en Manuel, el meu cosí), és visitar els ruscs d'abelles que cuida d'una manera increíble. Com no tinc quasibé ni idea d'abelles, em sembla sentir a una eminència en el tema, un tema que li agrada especialment. Com a apicultor expert que és no li agraden espècies com el llangardaix o l'abellarol, ja que li redueixen les poblacions d'abelles dels seus ruscs (això és quelcom que em descoloca, però després de reflexionar veus que és un tema semblant a la reintroducció de l'os o el llop, és molt maco desde el sofà de casa, però la gent que ho viu d'aprop, els afectats directes, tenen un altre punt de vista).
Bé, ara està ampliant el rusc principal, i ho fa amb material que recicla ... flipo amb les instal.lacions que els hi fa a les abelles!
A la Àlex li agrada, l'Ian té més respecte per les abelles ... però al final tots dos disfruten del que el Manuel els hi ensenya.
Va ser una tarda intensa, molt interesant ... i calurosa!
Un altre dia vam decidir fer una escapada, una mica llunyana, quelcom que el meu germà petit havia comentat que pagava la pena veure. En un principi pensàvem que estaria més aprop, que seria facil d'arribar ... bé, va ser un viatge molt llarg (especialment pels 'papa ... quan falta?' i els 'ja estem arribant?' dels nostres fills). Vam arribar a Enguidanos, un poble perdut entre Castilla-la Mancha i la comunitat Valenciana ... la oficina d'informació estava tancada, així que vam haver d'improvisar ... i al final vam arribar a l'objectiu. Seguint una petita derivació d'una carretera local vam arribar a una zona de parquing de pagament (4 euros per dia, amb obsequi d'una ampolla de 500ml d'aigua), desde aquest punt partia un caminet cap a 'las Chorreras del Cabriel'. La primera decepció va ser haver de pagar per aparcar, però el més estresant va ser que alló semblaven les Rambles en hora punta. Hi havia gent per tot arreu, en mig d'un gorg preciós hi havia profesionals domingueros-like amb taules i cadires plegables, neveres inmenses i aparells de musica diversos. Per sort l'indret permetia anar caminant cap amunt, de manera que es generaven estrats més tranquils, on l'esperit domingaire no arribava tan facilment ... i això vam fer, vam caminar una estoneta fins trobar una bassa tranquila a on passar una bona estona.
L'aigua era cristal.lina, i freda ... que li diguin a l'Esther! Però genial per refrescar-se en un dia calurós i passar una molt bona estona. Pagava la pena haver fet el camí.
Aquell mateix dia, per la tarda, un cop dinats vam empendre el camí de tornada, però abans vam fer una parada en la capital ... Cuenca.
Ja la tenim molt vista, però es agradable passejar pel carrers del nucli antic, prendre alguna cosa en una terrasseta de la plaça de l'Ajuntament ... i clar, com no!, que l'Esther es pari a mirar i comprar alguna coseta a l'alfareria de sempre ...
I després de caminar, i sentir els nostres fills com es queixaven, per torturar-los amb una caminata tan intensa ... vam acabar la jornada allà on la vam començar ... Abia de la Obispalía
Aquestes van ser les nostres vacances, aquest any sembla que la Àlex no hagi disfrutat tant, segurament l'any vinent descansarem a casa ... ja veurem
Salut i Rugby!
Una, ineludible (per el nostre interés, i pel d'en Manuel, el meu cosí), és visitar els ruscs d'abelles que cuida d'una manera increíble. Com no tinc quasibé ni idea d'abelles, em sembla sentir a una eminència en el tema, un tema que li agrada especialment. Com a apicultor expert que és no li agraden espècies com el llangardaix o l'abellarol, ja que li redueixen les poblacions d'abelles dels seus ruscs (això és quelcom que em descoloca, però després de reflexionar veus que és un tema semblant a la reintroducció de l'os o el llop, és molt maco desde el sofà de casa, però la gent que ho viu d'aprop, els afectats directes, tenen un altre punt de vista).
Bé, ara està ampliant el rusc principal, i ho fa amb material que recicla ... flipo amb les instal.lacions que els hi fa a les abelles!
A la Àlex li agrada, l'Ian té més respecte per les abelles ... però al final tots dos disfruten del que el Manuel els hi ensenya.
 |
| els ruscs |
 |
| abelles entrant al rusc |
Va ser una tarda intensa, molt interesant ... i calurosa!
Un altre dia vam decidir fer una escapada, una mica llunyana, quelcom que el meu germà petit havia comentat que pagava la pena veure. En un principi pensàvem que estaria més aprop, que seria facil d'arribar ... bé, va ser un viatge molt llarg (especialment pels 'papa ... quan falta?' i els 'ja estem arribant?' dels nostres fills). Vam arribar a Enguidanos, un poble perdut entre Castilla-la Mancha i la comunitat Valenciana ... la oficina d'informació estava tancada, així que vam haver d'improvisar ... i al final vam arribar a l'objectiu. Seguint una petita derivació d'una carretera local vam arribar a una zona de parquing de pagament (4 euros per dia, amb obsequi d'una ampolla de 500ml d'aigua), desde aquest punt partia un caminet cap a 'las Chorreras del Cabriel'. La primera decepció va ser haver de pagar per aparcar, però el més estresant va ser que alló semblaven les Rambles en hora punta. Hi havia gent per tot arreu, en mig d'un gorg preciós hi havia profesionals domingueros-like amb taules i cadires plegables, neveres inmenses i aparells de musica diversos. Per sort l'indret permetia anar caminant cap amunt, de manera que es generaven estrats més tranquils, on l'esperit domingaire no arribava tan facilment ... i això vam fer, vam caminar una estoneta fins trobar una bassa tranquila a on passar una bona estona.
L'aigua era cristal.lina, i freda ... que li diguin a l'Esther! Però genial per refrescar-se en un dia calurós i passar una molt bona estona. Pagava la pena haver fet el camí.
Aquell mateix dia, per la tarda, un cop dinats vam empendre el camí de tornada, però abans vam fer una parada en la capital ... Cuenca.
Ja la tenim molt vista, però es agradable passejar pel carrers del nucli antic, prendre alguna cosa en una terrasseta de la plaça de l'Ajuntament ... i clar, com no!, que l'Esther es pari a mirar i comprar alguna coseta a l'alfareria de sempre ...
I després de caminar, i sentir els nostres fills com es queixaven, per torturar-los amb una caminata tan intensa ... vam acabar la jornada allà on la vam començar ... Abia de la Obispalía
Aquestes van ser les nostres vacances, aquest any sembla que la Àlex no hagi disfrutat tant, segurament l'any vinent descansarem a casa ... ja veurem
Salut i Rugby!
jueves, 2 de octubre de 2014
la llei i ... la mare que la va parir!
Si, potser no és el millor títol per fer amics entre els defensors quadriculats de la llei, però en un país on la llei és moltes vegades contraria a la justícia té molt de sentit.
Es cert que fa uns 36 anys es va votar un marc legislatiu de convivència, això vol dir que el van votar aquells ciutadans que ara tenen com a mínim 54 anys (un punt de reflexió). En l'espanya del 78 encara no hi havia ni ordinadors personals, hi havia dos canals de TV (els dos estatals) ... i estàvem en la plena, i mal anomenada, transició. Ha plogut molt desde aquells dies de desembre del 78, però alguns segueixen anclats no al 78, sino als anys precedents.
A Europa se'ns veu com un país caspós, no m'extranya. Un país que en 36 anys és incapaç de madurar, i negat a constatar que un plec de lleis que es van fer sota l'amenaça de l'exercit franquista, amb ministres franquistes i amb la tutela de juristes franquistes, avui en dia no són vigents ... perdoneu però no és un país caspós, és l'essència de la caspa.
No va haver transició, desenganyeu-vos, la tant elogiada transició va ser un paripé. En realitat va ser una recolocació dels franquistes en un suposat model democràtic. El rei, que era part de l'aparell franquista, va ser colocat com a observador per a tallar possibles derivacions massa democràtiques. La cúpula dels partits conservadors, d'extrema dreta i franquistes, es van encarregar de disfressar els criminals franquistes i la seva descendència com a diputats aforats de centre-dreta (Aznar va declarar sentir-se totalment d'acord amb l'antic règim). No pot haver transició sense ser conseqüents i jutjar els criminals del règim, que van executar persones pel simple fet de que pensaven diferent i de manera oposada al dictador ... sense justícia no hi ha model de transició i la transició queda en entredit, un paripé.
Tot això ens ha lastrat aquests 36 anys, hem arrossegat un pes massa pessant, l'antic règim i l'esglesia estan infiltrats en les institucions, i això fa al sistema un sistema seborreic agut i sever (la caspa en essència). Fins i tot sembla que el PSOE hagi acatat el mandat dels franquistes, de manera que entren en el joc sempre i quan se'ls deixi jugar.
La corrupció a Espanya és fruit d'una profunda tradició franquista, i així es demostra en la impunitat que exhibeixen els corruptes, en la maniga ample que te la justicia amb alguns elements (especialment amb politics de qualsevol color, però especialment amb els de dreta). Aquesta tradició passa a la població a base de veure que ser un llest que roba diners publics no te càstig, i així es va formant a un cluster de població aberregada quina ambició es accedir a un lloc de poder per tal de 'pillar cacho'. Això es pot veure en alguns casos en menor escala, en el dia a dia ... qui no ha tingut un president de l'escala de veïns que pensés que presidia un govern local? qui no ha tingut un president d'AMPA de l'escola dels fills que pensi que ocupa un càrrec en l'administració publica? ... però sobretot, qui no ha sofert una decepció amb qualsevol d'ells perquè han intentat desviar diners o han pres decisions per interés personal? ... Desperteu! és la societat la que està podrida, i els politics són la màxima expresió de la putrefacció!
Bé, el que deia, la llei magna està feta per uns carcamals sota la vigilància d'altres carcamals, fa 36 anys ... no va sent hora que la canviem? no va sent hora que consultem a la gent si la volem canviar? ... Si potser hi ha uns camins per fer-ho, això diuen els màxims defensors de la constitució (alguns d'ells en contra al 78). Mentre la societat espanyola no sigui madura (això pasarà aproximadament ... mai) no podem confiar en la democracia representativa. Es pensen que cada 4 anys se'ls hi signa un xec en blanc per fer el que vulguin, tot i estar en contra de la majoría (guerra d'Irak, llei d'educació LOMCE-Wert, submissió al deute sobirà, llei hipotecaria ...) ... no dic que haguem de votar totes les lleis que decideix la camara baixa, però potser podrien consultar aquelles que ens afecten majoritariament (a Suïsa ho decideixen recollint un mínim de signatures fixat per una llei). Bé això seria possible si canviessim la constitució (que més aviat és una constipació ... tenim quelcom que no es belluga), cosa 'harto dificil' amb els resultats de les eleccions, ja que es necessiten 2/3 de la camera baixa a favor del canvi. Mentre el PP no desapareixi de l'hemicicle per sota dels 110 diputats, que és el major bastió de l'enrocament constitucional (bé, per dir-ho d'alguna manera), no hi haurà possibilitat de canvi.
De tota manera quedaria pendent la dissolució del tribunal constitucional tal i com avui s'entén. El TC és qui interpreta (i així consta: INTERPRETA) la llei magna ... problema principal: a algú del PSOE se li va ocorrer que fossin els partits polítics qui proposesin els candidats a formar dit tribunal, segons les majories de la camera baixa. Raó perquè el TC no és vàlid de cap de les maneres ... un organ que interpreta una llei no pot dependre de cap partit, ja que la interpretació es veurà esbiaxada cap a la disciplina del partit i no cap a l'interés general. El TC actualment és un tribunal polític, interpreta la constitució en funció del partit politic que els hagi colocat en el càrrec. Es impossible que un jutge no tingui ideals polítics, però és que alguns han militat en els partits pels que són proposats, això no fa pudor a res? Un altre tema pendent és que entre l'estament judicial (molt esbiaxat a la dreta rància) hi ha encara alguns postfranquistes i descendència d'aquells que formàven part als judicis sumaríssims que acabaven al Garrote Vil. Amb una classe judicial tal, com podem confiar en la justicia? no és més dificil amb aquests zombies que la llei sigui justa?
Bé, finalment analitzarem com els que més incompleixen la llei sempre acaben apelant a ella, quan els interesa. Sembla que a Rajoy se li ompli la boca cada cop que parla de complir la llei, oblidant que el senyor Bauzà (del seu partit) la trepitja i ignora en la resolució sobre la imposició del trilingüisme a les Balears, oblidant que ell mateix la ha vulnerat cobrant sobresous en negre, que el seu partit la ha vulnerat nutrint a una xarxa de corrupció mai vista (Gürtel, Bárcenas, Camps, ...). La mateixa esglesia queda impune en els delictes sexuals dels seus representants. Han tombat la jurisdicció universal, per tal d'ajudar als seus interesos comercials passant per sobre de la justicia. El seu mentor, el senyor Aznar va vulnerar una resolució de les nacions unides ... una llei votada i acceptada pels estats membres, ens va abocar a entrar a una guerra, i a sobre amb el 95% de la població espanyola en contra. Però clar, la llei és la llei quan a mi em va bé, i si no és que no està ben feta ... ja veureu quan estiguem al poder com li canviem el sentit.
Algú, que al PP i el seu entorn no li deu caure massa bé, parlo del senyor Ghandi va proposar la desobediència civil en front de les lleis injustes: 'quan una llei és injusta el correcte és desobeïr' va dir. Potser algun dia en aquest pais tinguem la valentia, o estiguem tan desesperats que no ens quedi més sortida, de desobeïr als legisladors que insensiblement miren unicament pels seus interesos, i només baixen a veure'ns cada 4 anys per enganyar-nos 4 anys més.
Jo voldría que fossim una democràcia realment representativa, amb possibilitat de consultes per aturar injusticies legalment ... tot depén de la maduresa, i el nostre país sembla a estar condemnat a ser inmadur eternament (ajudat per lleis aborregants com la LOMCE, la que ens marca el camí per a que hi hagi una elite de señoritos i la resta ... els seus servidors)
La Llei ... i la mare que la va parir, en aquest cas els pares de la constitució, ... podríem dir que la Llei és una filla de putos.
Bon dia Salut i Rugby!
Es cert que fa uns 36 anys es va votar un marc legislatiu de convivència, això vol dir que el van votar aquells ciutadans que ara tenen com a mínim 54 anys (un punt de reflexió). En l'espanya del 78 encara no hi havia ni ordinadors personals, hi havia dos canals de TV (els dos estatals) ... i estàvem en la plena, i mal anomenada, transició. Ha plogut molt desde aquells dies de desembre del 78, però alguns segueixen anclats no al 78, sino als anys precedents.
A Europa se'ns veu com un país caspós, no m'extranya. Un país que en 36 anys és incapaç de madurar, i negat a constatar que un plec de lleis que es van fer sota l'amenaça de l'exercit franquista, amb ministres franquistes i amb la tutela de juristes franquistes, avui en dia no són vigents ... perdoneu però no és un país caspós, és l'essència de la caspa.
No va haver transició, desenganyeu-vos, la tant elogiada transició va ser un paripé. En realitat va ser una recolocació dels franquistes en un suposat model democràtic. El rei, que era part de l'aparell franquista, va ser colocat com a observador per a tallar possibles derivacions massa democràtiques. La cúpula dels partits conservadors, d'extrema dreta i franquistes, es van encarregar de disfressar els criminals franquistes i la seva descendència com a diputats aforats de centre-dreta (Aznar va declarar sentir-se totalment d'acord amb l'antic règim). No pot haver transició sense ser conseqüents i jutjar els criminals del règim, que van executar persones pel simple fet de que pensaven diferent i de manera oposada al dictador ... sense justícia no hi ha model de transició i la transició queda en entredit, un paripé.
Tot això ens ha lastrat aquests 36 anys, hem arrossegat un pes massa pessant, l'antic règim i l'esglesia estan infiltrats en les institucions, i això fa al sistema un sistema seborreic agut i sever (la caspa en essència). Fins i tot sembla que el PSOE hagi acatat el mandat dels franquistes, de manera que entren en el joc sempre i quan se'ls deixi jugar.
La corrupció a Espanya és fruit d'una profunda tradició franquista, i així es demostra en la impunitat que exhibeixen els corruptes, en la maniga ample que te la justicia amb alguns elements (especialment amb politics de qualsevol color, però especialment amb els de dreta). Aquesta tradició passa a la població a base de veure que ser un llest que roba diners publics no te càstig, i així es va formant a un cluster de població aberregada quina ambició es accedir a un lloc de poder per tal de 'pillar cacho'. Això es pot veure en alguns casos en menor escala, en el dia a dia ... qui no ha tingut un president de l'escala de veïns que pensés que presidia un govern local? qui no ha tingut un president d'AMPA de l'escola dels fills que pensi que ocupa un càrrec en l'administració publica? ... però sobretot, qui no ha sofert una decepció amb qualsevol d'ells perquè han intentat desviar diners o han pres decisions per interés personal? ... Desperteu! és la societat la que està podrida, i els politics són la màxima expresió de la putrefacció!
Bé, el que deia, la llei magna està feta per uns carcamals sota la vigilància d'altres carcamals, fa 36 anys ... no va sent hora que la canviem? no va sent hora que consultem a la gent si la volem canviar? ... Si potser hi ha uns camins per fer-ho, això diuen els màxims defensors de la constitució (alguns d'ells en contra al 78). Mentre la societat espanyola no sigui madura (això pasarà aproximadament ... mai) no podem confiar en la democracia representativa. Es pensen que cada 4 anys se'ls hi signa un xec en blanc per fer el que vulguin, tot i estar en contra de la majoría (guerra d'Irak, llei d'educació LOMCE-Wert, submissió al deute sobirà, llei hipotecaria ...) ... no dic que haguem de votar totes les lleis que decideix la camara baixa, però potser podrien consultar aquelles que ens afecten majoritariament (a Suïsa ho decideixen recollint un mínim de signatures fixat per una llei). Bé això seria possible si canviessim la constitució (que més aviat és una constipació ... tenim quelcom que no es belluga), cosa 'harto dificil' amb els resultats de les eleccions, ja que es necessiten 2/3 de la camera baixa a favor del canvi. Mentre el PP no desapareixi de l'hemicicle per sota dels 110 diputats, que és el major bastió de l'enrocament constitucional (bé, per dir-ho d'alguna manera), no hi haurà possibilitat de canvi.
De tota manera quedaria pendent la dissolució del tribunal constitucional tal i com avui s'entén. El TC és qui interpreta (i així consta: INTERPRETA) la llei magna ... problema principal: a algú del PSOE se li va ocorrer que fossin els partits polítics qui proposesin els candidats a formar dit tribunal, segons les majories de la camera baixa. Raó perquè el TC no és vàlid de cap de les maneres ... un organ que interpreta una llei no pot dependre de cap partit, ja que la interpretació es veurà esbiaxada cap a la disciplina del partit i no cap a l'interés general. El TC actualment és un tribunal polític, interpreta la constitució en funció del partit politic que els hagi colocat en el càrrec. Es impossible que un jutge no tingui ideals polítics, però és que alguns han militat en els partits pels que són proposats, això no fa pudor a res? Un altre tema pendent és que entre l'estament judicial (molt esbiaxat a la dreta rància) hi ha encara alguns postfranquistes i descendència d'aquells que formàven part als judicis sumaríssims que acabaven al Garrote Vil. Amb una classe judicial tal, com podem confiar en la justicia? no és més dificil amb aquests zombies que la llei sigui justa?
Bé, finalment analitzarem com els que més incompleixen la llei sempre acaben apelant a ella, quan els interesa. Sembla que a Rajoy se li ompli la boca cada cop que parla de complir la llei, oblidant que el senyor Bauzà (del seu partit) la trepitja i ignora en la resolució sobre la imposició del trilingüisme a les Balears, oblidant que ell mateix la ha vulnerat cobrant sobresous en negre, que el seu partit la ha vulnerat nutrint a una xarxa de corrupció mai vista (Gürtel, Bárcenas, Camps, ...). La mateixa esglesia queda impune en els delictes sexuals dels seus representants. Han tombat la jurisdicció universal, per tal d'ajudar als seus interesos comercials passant per sobre de la justicia. El seu mentor, el senyor Aznar va vulnerar una resolució de les nacions unides ... una llei votada i acceptada pels estats membres, ens va abocar a entrar a una guerra, i a sobre amb el 95% de la població espanyola en contra. Però clar, la llei és la llei quan a mi em va bé, i si no és que no està ben feta ... ja veureu quan estiguem al poder com li canviem el sentit.
Algú, que al PP i el seu entorn no li deu caure massa bé, parlo del senyor Ghandi va proposar la desobediència civil en front de les lleis injustes: 'quan una llei és injusta el correcte és desobeïr' va dir. Potser algun dia en aquest pais tinguem la valentia, o estiguem tan desesperats que no ens quedi més sortida, de desobeïr als legisladors que insensiblement miren unicament pels seus interesos, i només baixen a veure'ns cada 4 anys per enganyar-nos 4 anys més.
Jo voldría que fossim una democràcia realment representativa, amb possibilitat de consultes per aturar injusticies legalment ... tot depén de la maduresa, i el nostre país sembla a estar condemnat a ser inmadur eternament (ajudat per lleis aborregants com la LOMCE, la que ens marca el camí per a que hi hagi una elite de señoritos i la resta ... els seus servidors)
La Llei ... i la mare que la va parir, en aquest cas els pares de la constitució, ... podríem dir que la Llei és una filla de putos.
Bon dia Salut i Rugby!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)