ondia quin embolic! ... el PSOE (per anomenar-lo d'alguna manera) en plena autodestrucció. Amb l'ajuda incondicional de la caverna mediatica ibexsocialista de Prisa, i gràcies a l'acció dels nacionalcatolicosocialistes de la Mancha (Page i la seva ombra Bono), Extremenys (Vara), Andalusos (Diaz i la seva cort), ... i d'altres oportunistes desinformats (Puig de Valencia, Chacón la eterna caragirada, Madina el resentit, ...) ... bé, amb tot aquest esquadró suicida, el PSOE s'ha desintegrat (crec que inclús haurien de trobar altres sigles).
El resultat és una gestora que comunica als seu grup parlamentari, de manera ambigua i suposadament encriptada, que s'han d'abstenir per donar el govern a Rajoy. Ara buscaran la raó a donar per tal fet, ja que els votants sociates no entendran que han votat a un partit neoliberal amb sigles obrer i socialista.
Tot plegat una gran mentida, han analitzat la situació i han vist que ... perden escons en terceres eleccions (això vol dir menys sociates mamant de la teta de l'Estat), si diuen No a Rajoy se'ls veura la finalitat de tot aquest motí (fer fora a una persona escollida en primàries) i com no, el totpoderós Gonzalez, el senyor Ibex, es trobaria incomode entre els seus amigotes neolliberals.
El PSOE ho tenia menys complicat si el 20D hagués optat per l'esquerra, i no pels filofeixistes neolliberals i nacionalcatolics de PP i C's ... ja no dic fácil, però si menys complicat. Tothom volia un govern en minoría, però calia que fos de dreta? Si deixeisin la seva ofuscació nacionalista podrien haver desbloquejat el tema simplement aprovant un referéndum, en les dates que convinguessin i amb la pregunta consensuada ... i fora bloqueig! Haguessin tingut temps per revertir la situació a Catalunya d'ofec, de centralització humiliant ... i és possible que revertissin la situació d'esclat d'independentistes, que es multipliquen per la sensació d'ofec i impossibilitat de sortir d'aquest. Si el panorama polític espanyol canviés, potser canviaria el resultat d'un posible referéndum ... i això no ho han vist a Ferraz.
El pitjor està per arribar ... el PSOE dirà si a Rajoy amb la seva abstenció, però pels ultraconservadors no será suficient, voldran suport a la seva política neoliberal, d'austericidi marcat pels mercats ... sense esmenes. Bé, tenen la paella pel mànec, o investidura de Rajoy amb les seves condicions o terceres eleccions amb, o fregant, la majoria absoluta (a part de culpar a l'esquerra de fer terceres eleccions, per supossat!)
Una cosa està clara, a Catalunya seguirà creixent l'esperit indepe mentre gorvenin Espanya els nacionalscatolics ultraconservadors de PP+C's ... només espero que passi alguna cosa d'una punyetera vegada! portem anys amb la mateixa cantinela, els de govern de PP exactament ... si han d'enviar a la Benemerita i els tancs que ho facin, si han de deixar que es faci una DUI que deixin ... però, si us plau, no vull quatre anys més de si però no ... aquest país necesita un reset, abolir l'amnistia dels franquistes, netejar les institucions, ser més solidàri, desvincular per sempre educació de política, tornar a la sanitat universal, nacionalitzar tot el que el miracle economic d'Aznar es va vendre, ...
Salut i Rugby ... molt Rugby!
miércoles, 5 de octubre de 2016
miércoles, 7 de septiembre de 2016
bloqueig del sistema? ... necessitem una veritable transició i no el paripé del 76
jo també vull un concurs com el de l'exministre Soria, que em porti a una plaça on tingui un sou maco (no demano els 225.000€/mes lliures d'impostos, amb un 1% em conformo).
Que podem dir ja que no soni al de sempre ... merda de país ... un mentider, defraudador que no volia dimitir com a ministre tot i els seus actes, és colocat en posició preferent per ocupar una plaça que li proporcioni un alt nivell de vida ... és com una novela d'aquelles, on don Corleone colocava els seus avinguts en llocs on trincaven com mai.
Tot i això el PP no baixarà mai en intenció de vot en unes més que possibles terceres eleccions. A més merda, més aprop de la majoria absoluta. La crosta nacionalcatolica vota alló que li dona més 'estabilitat' ... però, què és aquesta suposada estabilitat? 'estabilitat' a qualsevol preu?
El PP ven estabilitat amb un suport de marketing de les grans fortunes (IBEX) i els 'mercats' ... aquesta estabilitat es basa en espantar als 'españolitos', de vegades amb el conte del 'corralito' si guanyen els 'rojillos', altres vegades amb la fractura d'Espanya si guayen els 'rojillos' amants dels indepes. La dreta té molt clara la seva estrategia, la de sempre, la de la POR.
Si hi ha quelcom que faci estable la crosta nacionalcatolica és la por, les pors poden canviar, però per la dreta l'important és mantenir-la amb un o altre pretext magnificat. Molts anys han tret rendiment al terrorisme etarra, ho estan explotant fins i tot quan ja ha acabat, amb el recolzament d'una llei mal anomenada llei de partits (seria millor anomenarla llei antiabertzale, ja que s'ha centrat en enfonsar qualsevol iniciativa indepe d'euskadi). El PP és un dels partits que incompleixen un dels preceptes de dita llei, que obliga a condemnar la violencia ... no els he escoltat condemnar la violencia feixista de l'antic règim encara, és més, subvencionen fundacions feixistes amb el nom del dictador (impensable en un país democràtic).
El més preocupant és l'intent flagrant d'augmentar aquesta crosta a través de l'educació, la famosa LOMCE o llei Wert. No és més que una llei franquista nacionalcatolica que preten l'adoctrinament neoliberal, l'exaltació de l'esperit patriotic espanyol i la conversió regressiva católica. Es una pretensió de fabricar adeptes sumisos al consum i les lleis dels mercats, nacionalcatolics sense esperit crític ... carn de realityshow. On només les elits economiques (lligades moltes al franquisme) puguin tenir estudis superiors.
Hi ha dos Espanyes, potser no aceptar-ho és el que porta al fracàs del sistema ... la llàstima de tot plegat és que l'Espanya franquista suposi gairebé un terç de la població actual amb dret a vot, un de cada tres votants pensa que 'cualquier tiempo pasado fue mejor ... para los que amaban al caudillo'.
El fracàs de les negociacions per formar govern és una prova irrefutable de les dos espanyes, que no són PP i PSOE ja, ja que de filofeixistes també n'hi ha entre els suposats socialdemocrates.
La mare de tots els mals es centra en l'incapacitat de fer fora del sistema a la maquinaria franquista i el seu màxim pilar, l'esglesia católica. La judicatura i l'alt funcionariat están esquitxats pel càncer franquista, el sistema sencer s'en resenteix, i tot i haver tingut anys de govern socialdemócrata, en contes d'extirpar el mal, el van adoptar, va metastatitzar en les files del PSOE per interesos economics (les famoses portes giratories van ser una de les claus per no fer fora els remanents franquistoides, do ut des)
Bé, al final tot un panorama de poca esperança de millora ... fins i tot algunes noves formacions s'acomoden al llenguatge politicament correcte, en contes de dir les coses com surten de les visceres. Tot per tal de conservar el vot.
Tant de bó algún dia poguem veure un país on les coses es diuen al parlament com se senten al carrer, un país on la llei educativa no depengui del govern de torn (fa vergonya el numero de lleis que ha tingut Espanya, una per legislatura quasibé) i que es decideixi en la comunitat educativa, on la sanitat sigui exemplar com ho era, on es castigui la corrupció sense marejar la perdiu i amb dirigents que no tinguin por a dimitir (i que siguin conscients si han fet quelcom eticament reprobable) ... un estat que no depengui de la moral católica, i si dels valors etics universals aconfesionals (els dels drets humans, etc ...). Jo no hi seré probablement, però espero que les generacions properes puguin gaudir d'això.
Salut i Rugby
Que podem dir ja que no soni al de sempre ... merda de país ... un mentider, defraudador que no volia dimitir com a ministre tot i els seus actes, és colocat en posició preferent per ocupar una plaça que li proporcioni un alt nivell de vida ... és com una novela d'aquelles, on don Corleone colocava els seus avinguts en llocs on trincaven com mai.
Tot i això el PP no baixarà mai en intenció de vot en unes més que possibles terceres eleccions. A més merda, més aprop de la majoria absoluta. La crosta nacionalcatolica vota alló que li dona més 'estabilitat' ... però, què és aquesta suposada estabilitat? 'estabilitat' a qualsevol preu?
El PP ven estabilitat amb un suport de marketing de les grans fortunes (IBEX) i els 'mercats' ... aquesta estabilitat es basa en espantar als 'españolitos', de vegades amb el conte del 'corralito' si guanyen els 'rojillos', altres vegades amb la fractura d'Espanya si guayen els 'rojillos' amants dels indepes. La dreta té molt clara la seva estrategia, la de sempre, la de la POR.
Si hi ha quelcom que faci estable la crosta nacionalcatolica és la por, les pors poden canviar, però per la dreta l'important és mantenir-la amb un o altre pretext magnificat. Molts anys han tret rendiment al terrorisme etarra, ho estan explotant fins i tot quan ja ha acabat, amb el recolzament d'una llei mal anomenada llei de partits (seria millor anomenarla llei antiabertzale, ja que s'ha centrat en enfonsar qualsevol iniciativa indepe d'euskadi). El PP és un dels partits que incompleixen un dels preceptes de dita llei, que obliga a condemnar la violencia ... no els he escoltat condemnar la violencia feixista de l'antic règim encara, és més, subvencionen fundacions feixistes amb el nom del dictador (impensable en un país democràtic).
El més preocupant és l'intent flagrant d'augmentar aquesta crosta a través de l'educació, la famosa LOMCE o llei Wert. No és més que una llei franquista nacionalcatolica que preten l'adoctrinament neoliberal, l'exaltació de l'esperit patriotic espanyol i la conversió regressiva católica. Es una pretensió de fabricar adeptes sumisos al consum i les lleis dels mercats, nacionalcatolics sense esperit crític ... carn de realityshow. On només les elits economiques (lligades moltes al franquisme) puguin tenir estudis superiors.
Hi ha dos Espanyes, potser no aceptar-ho és el que porta al fracàs del sistema ... la llàstima de tot plegat és que l'Espanya franquista suposi gairebé un terç de la població actual amb dret a vot, un de cada tres votants pensa que 'cualquier tiempo pasado fue mejor ... para los que amaban al caudillo'.
El fracàs de les negociacions per formar govern és una prova irrefutable de les dos espanyes, que no són PP i PSOE ja, ja que de filofeixistes també n'hi ha entre els suposats socialdemocrates.
La mare de tots els mals es centra en l'incapacitat de fer fora del sistema a la maquinaria franquista i el seu màxim pilar, l'esglesia católica. La judicatura i l'alt funcionariat están esquitxats pel càncer franquista, el sistema sencer s'en resenteix, i tot i haver tingut anys de govern socialdemócrata, en contes d'extirpar el mal, el van adoptar, va metastatitzar en les files del PSOE per interesos economics (les famoses portes giratories van ser una de les claus per no fer fora els remanents franquistoides, do ut des)
Bé, al final tot un panorama de poca esperança de millora ... fins i tot algunes noves formacions s'acomoden al llenguatge politicament correcte, en contes de dir les coses com surten de les visceres. Tot per tal de conservar el vot.
Tant de bó algún dia poguem veure un país on les coses es diuen al parlament com se senten al carrer, un país on la llei educativa no depengui del govern de torn (fa vergonya el numero de lleis que ha tingut Espanya, una per legislatura quasibé) i que es decideixi en la comunitat educativa, on la sanitat sigui exemplar com ho era, on es castigui la corrupció sense marejar la perdiu i amb dirigents que no tinguin por a dimitir (i que siguin conscients si han fet quelcom eticament reprobable) ... un estat que no depengui de la moral católica, i si dels valors etics universals aconfesionals (els dels drets humans, etc ...). Jo no hi seré probablement, però espero que les generacions properes puguin gaudir d'això.
Salut i Rugby
lunes, 18 de enero de 2016
tic, tac, tic ...
com si fos un rellotge que marca les meves últimes hores, així es titula l'entrada ...
... tranquis qui diu hores diu dies, o mesos, o ...
En uns dies he envellit el que em tocava fer en uns anys, quan un es creu ja consolidat a la seva vida ... comença a descubrir la gran mentida.
Vaig estudiar una carrera, d'alló que m'agradava, no ho vaig fer per imposició dels meus pares ... i si amb la seva incalculable paciencia i col.laboració. Durant el temps que he pogut exercir d'alló que havia estudiat m'he anat encasillant monotematicament, i ultimament m'he desactualitzat per limitacions de tota mena. He aconseguit avorrir la meva rutina diaria, quan els meus companys no veuen més que llum.
A nivel personal l'unic que aconsegueixo és avorrir als meus, de tal manera que prefereixen altres companyies.
La meva salut és una bomba de rellotgeria, en qualsevol moment dirà prou i no hi haurà marxa enrera ... però penso que quelcom que es veu com un problema pot ser la solució.
En resum, estic com el país, a un pas del no res, o del canvi ... creieu-me, el país té millors espectatives (xungo ... no?)
Quina ràbia em fa intentar trobar una feina accesòria i no trobar-la ... unes vegades per la edat (estic en aquella edat que ja no et volen per vell), altres per la manca d'experiència, altres vegades per excés de preparació ...
Em faig meva l'estrofa de Don't give up (Peter Gabriel) ...
No fight left or so it seems
I am a man whose dreams have all deserted
I've changed my face, I've changed my name
But no one wants you when you lose
... i l'altre que em defineix ara (o em definirà) ...
Moved on to another town
Tried hard to settle down
For every job, so many men
So many men no-one needs
És una cançò d'anims, d'autoajuda ... però ja sempre tiro cap 'el lado oscuro'.
Diuen que el tercer dilluns del mes és el més trist de l'any ... no se si és cert, però aquest ha estat força trist ...
Quan els meus fills em demanin consell sobre la vida espero no deprimir-los ... un d'ells será 'fes alló que et faci feliç a cada moment, i espero que puguis fer feliç a aquells que et segueixen' ... i un altre 'quan la persona que escullis per compartir la teva vida et prometi amor etern estima-la sempre , parla-li sobre l'obsolescència programada, i fes balanç quan hagi passat el que per ella era l'eternitat'
Potser va sent hora de fer testament, o millor un video ... allà on s'expresi com ha estat la meva vida, el que esperava d'ella i com l'he decepcionat
En fi ... tic, tac, tic, tac ... em dono com a molt entre 4 i 11 anys, coses de familia.
Salut i rugby
... tranquis qui diu hores diu dies, o mesos, o ...
En uns dies he envellit el que em tocava fer en uns anys, quan un es creu ja consolidat a la seva vida ... comença a descubrir la gran mentida.
Vaig estudiar una carrera, d'alló que m'agradava, no ho vaig fer per imposició dels meus pares ... i si amb la seva incalculable paciencia i col.laboració. Durant el temps que he pogut exercir d'alló que havia estudiat m'he anat encasillant monotematicament, i ultimament m'he desactualitzat per limitacions de tota mena. He aconseguit avorrir la meva rutina diaria, quan els meus companys no veuen més que llum.
A nivel personal l'unic que aconsegueixo és avorrir als meus, de tal manera que prefereixen altres companyies.
La meva salut és una bomba de rellotgeria, en qualsevol moment dirà prou i no hi haurà marxa enrera ... però penso que quelcom que es veu com un problema pot ser la solució.
En resum, estic com el país, a un pas del no res, o del canvi ... creieu-me, el país té millors espectatives (xungo ... no?)
Quina ràbia em fa intentar trobar una feina accesòria i no trobar-la ... unes vegades per la edat (estic en aquella edat que ja no et volen per vell), altres per la manca d'experiència, altres vegades per excés de preparació ...
Em faig meva l'estrofa de Don't give up (Peter Gabriel) ...
No fight left or so it seems
I am a man whose dreams have all deserted
I've changed my face, I've changed my name
But no one wants you when you lose
... i l'altre que em defineix ara (o em definirà) ...
Moved on to another town
Tried hard to settle down
For every job, so many men
So many men no-one needs
És una cançò d'anims, d'autoajuda ... però ja sempre tiro cap 'el lado oscuro'.
Diuen que el tercer dilluns del mes és el més trist de l'any ... no se si és cert, però aquest ha estat força trist ...
Quan els meus fills em demanin consell sobre la vida espero no deprimir-los ... un d'ells será 'fes alló que et faci feliç a cada moment, i espero que puguis fer feliç a aquells que et segueixen' ... i un altre 'quan la persona que escullis per compartir la teva vida et prometi amor etern estima-la sempre , parla-li sobre l'obsolescència programada, i fes balanç quan hagi passat el que per ella era l'eternitat'
Potser va sent hora de fer testament, o millor un video ... allà on s'expresi com ha estat la meva vida, el que esperava d'ella i com l'he decepcionat
En fi ... tic, tac, tic, tac ... em dono com a molt entre 4 i 11 anys, coses de familia.
Salut i rugby
Suscribirse a:
Entradas (Atom)