jo també vull un concurs com el de l'exministre Soria, que em porti a una plaça on tingui un sou maco (no demano els 225.000€/mes lliures d'impostos, amb un 1% em conformo).
Que podem dir ja que no soni al de sempre ... merda de país ... un mentider, defraudador que no volia dimitir com a ministre tot i els seus actes, és colocat en posició preferent per ocupar una plaça que li proporcioni un alt nivell de vida ... és com una novela d'aquelles, on don Corleone colocava els seus avinguts en llocs on trincaven com mai.
Tot i això el PP no baixarà mai en intenció de vot en unes més que possibles terceres eleccions. A més merda, més aprop de la majoria absoluta. La crosta nacionalcatolica vota alló que li dona més 'estabilitat' ... però, què és aquesta suposada estabilitat? 'estabilitat' a qualsevol preu?
El PP ven estabilitat amb un suport de marketing de les grans fortunes (IBEX) i els 'mercats' ... aquesta estabilitat es basa en espantar als 'españolitos', de vegades amb el conte del 'corralito' si guanyen els 'rojillos', altres vegades amb la fractura d'Espanya si guayen els 'rojillos' amants dels indepes. La dreta té molt clara la seva estrategia, la de sempre, la de la POR.
Si hi ha quelcom que faci estable la crosta nacionalcatolica és la por, les pors poden canviar, però per la dreta l'important és mantenir-la amb un o altre pretext magnificat. Molts anys han tret rendiment al terrorisme etarra, ho estan explotant fins i tot quan ja ha acabat, amb el recolzament d'una llei mal anomenada llei de partits (seria millor anomenarla llei antiabertzale, ja que s'ha centrat en enfonsar qualsevol iniciativa indepe d'euskadi). El PP és un dels partits que incompleixen un dels preceptes de dita llei, que obliga a condemnar la violencia ... no els he escoltat condemnar la violencia feixista de l'antic règim encara, és més, subvencionen fundacions feixistes amb el nom del dictador (impensable en un país democràtic).
El més preocupant és l'intent flagrant d'augmentar aquesta crosta a través de l'educació, la famosa LOMCE o llei Wert. No és més que una llei franquista nacionalcatolica que preten l'adoctrinament neoliberal, l'exaltació de l'esperit patriotic espanyol i la conversió regressiva católica. Es una pretensió de fabricar adeptes sumisos al consum i les lleis dels mercats, nacionalcatolics sense esperit crític ... carn de realityshow. On només les elits economiques (lligades moltes al franquisme) puguin tenir estudis superiors.
Hi ha dos Espanyes, potser no aceptar-ho és el que porta al fracàs del sistema ... la llàstima de tot plegat és que l'Espanya franquista suposi gairebé un terç de la població actual amb dret a vot, un de cada tres votants pensa que 'cualquier tiempo pasado fue mejor ... para los que amaban al caudillo'.
El fracàs de les negociacions per formar govern és una prova irrefutable de les dos espanyes, que no són PP i PSOE ja, ja que de filofeixistes també n'hi ha entre els suposats socialdemocrates.
La mare de tots els mals es centra en l'incapacitat de fer fora del sistema a la maquinaria franquista i el seu màxim pilar, l'esglesia católica. La judicatura i l'alt funcionariat están esquitxats pel càncer franquista, el sistema sencer s'en resenteix, i tot i haver tingut anys de govern socialdemócrata, en contes d'extirpar el mal, el van adoptar, va metastatitzar en les files del PSOE per interesos economics (les famoses portes giratories van ser una de les claus per no fer fora els remanents franquistoides, do ut des)
Bé, al final tot un panorama de poca esperança de millora ... fins i tot algunes noves formacions s'acomoden al llenguatge politicament correcte, en contes de dir les coses com surten de les visceres. Tot per tal de conservar el vot.
Tant de bó algún dia poguem veure un país on les coses es diuen al parlament com se senten al carrer, un país on la llei educativa no depengui del govern de torn (fa vergonya el numero de lleis que ha tingut Espanya, una per legislatura quasibé) i que es decideixi en la comunitat educativa, on la sanitat sigui exemplar com ho era, on es castigui la corrupció sense marejar la perdiu i amb dirigents que no tinguin por a dimitir (i que siguin conscients si han fet quelcom eticament reprobable) ... un estat que no depengui de la moral católica, i si dels valors etics universals aconfesionals (els dels drets humans, etc ...). Jo no hi seré probablement, però espero que les generacions properes puguin gaudir d'això.
Salut i Rugby
No hay comentarios:
Publicar un comentario