Bon dia, per qui el tingui bo i pels que no espero que millori.
Han passat molts dies desde l'ultima entrada, i entre mig ... moltes coses.
El dia 9 de novembre va ser un dia relaxat, ens vam llevar relativament tard, vaig anar al mercat, vam esmorzar i finalment ens vam dirigir cap a l'institut per exercir el nostre dret a pataleta. La veritat és que vaig pensar que seria un bon dia per a desobeïr, i caminant cap al centre de vot fins i tot vaig pensar que seria una desobediència massiva ja que ens vam anar trobant a molta gent (més de la que normalment trobem quan anem a votar a unes eleccions). En arribar al centre de vot alló semblava encara més emocionant. Van passar les hores, i la primera aproximació de vot no semblava massa bona (tot i que tv3 s'encarregava de guarnir-la amb tota classe de dades que la magnificaven i la feien formosa). Ja al vespre el vot recollit a les 19h em va semblar decepcionant (i a tv3 tothom seguia emocionadíssim per la gran participació). Amb un 89% d'escrutini ja era oficial ... estava absolutament decebut. Si, potser tv3 ho veia desde una altra óptica, una una mica esbiaxada ... tot i que vaig veure la intervenció d'un home que es dedicava a fer sondeigs professionalment, que va ficar una mica de seny a les dades. Deia que no eren dolentes del tot, però quedava clar que només havia movilitzat al costat independentista, i tot i així hi havia un 15% de vot NO independentista. Va dir que per un eventual trionf independentista en una consulta legal es necessitaria movilitzar mig milió de sececionistes més , i per tant possava el SI-SI al seu lloc.
De tota manera, la meva decepció no va ser només la baixa participació. Un cop més uns i altres bandols seguien amb el discurs de sords que ja havien mostrat abans. Els independentistes proclamaven la seva victoria incontestable del 80% (80% del 35% de l'electorat). I els unionistes es dedicaven a menystenir a que un terç de la població havia exercit la seva obligació de desobeïr a un estat que va perdre els papers, i el més interesant és que el 35% de l'electorat havia desobeït tot i les amenaces (inclús militars) d'un estat incapaç de negociar, anclat en el passat. Jo hagués volgut que la participació fos massiva, que els partits d'ambdós bandols haguessin tingut la valentia de fer campanya pel vot, que no s'hagués transmés la idea que això era un simulacre (era un acte de desobediència, desobediència a un superior sense empatia i castigador), que encara que no fos vinculant haguessim constatat que el que volem és un canvi a millor, que uns el volen d'una manera i els altres d'una altra, i que hem de trobar un punt mig.
Bé doncs tot això va passar, i mentre seguia la campanya mediàtica per evitar un canvi, per evitar una nova transició (una real, espero). La MassMedia espanyola, d'una i altra banda (tot i que especialment la dreta mediàtica) segueix la seva crua ofensiva contra Podemos, especialment contra el seu cap visible (Pablo Iglesias). Intenten demonitzar tot el que fa i diu. Jo no coincideixo al 100% amb les seves idees, però una cosa està clara ... la via de la transició del 78 està corcada, esgotada i clarament desvirtuada. Una constitució que es fa sota la tutela dels militars profranquistes, amb politics 'viejunos' de l'antic règim, i sota amenaça ... està bé per la epoca que es va fer, però és absolutament obsoleta per la nostra epoca.
Podemos és aire fresc, i com mai he estat d'acord amb la dita 'más vale malo conocido que bueno por conocer' (dita altrament lligada al mon nacionalcatolic i wertià), dono un vot de confiança a una gent que parla sense por al sistema establert i als lobbies de la vella Espanya.
Els arguments per tombar a Podemos són lamentables, propis d'un immobilista que te por a ser desterrat de la seva cadira (cadira plena d'inacció, insolidaritat i corruptela):
- Podemos vol tombar l'esperit de la transició del 78 ... doncs benvingut sigui, mentre renovi les velles politiques i faci fora a tota la purria institucional que només parasita al sistema.
- Podemos vol un estat bolivarià a Espanya ... bé, si agafa el millor d'aquest estat i desterra la corruptela i absolutisme amb que es comporta Maduro, a mi ja em va bé que es redistribueixi la riquesa.
- Podemos fa propostes irrealitzables, d'on treuran els diners? ... si realment combaten la corrupció, eliminen als parasits del sistema i recapten els impostos dels grans defraudadors, i potencien el consum intern potser podran fer el que volen ... com a mínim no serà el que vol la senyora Merkel.
... i així podríem mai acabar amb arguments torticers per tal de desgastar a una nova formació que tot just comença a caminar. Si només acompleix els primers punts del programa (eliminació dels desnonaments, i eliminació de les portes circulars), i dimiteix si no pot aplicar el programa ... en mi tindrà un seguidor per sempre més. El fet de que viatgin en turista i part del sou el destinin a finançament del partit i altres donacions ja em sembla prou respectable ... més efectiu que les paraules 'jo no estic en politica per enriquir-me' mentre cobres 60.000 euros l'any de l'estat.
El xoc de trens ja ha passat, i no hi ha hagut victimes ... esperarem al nou xoc de trens, i espero que si hi hagin victimes, victimes polítiques, vull un reset. Un nou començament és el que mereixem, i no aquesta merda de continuació d'una mala transició. No vull politics que omplin la seva boca amb el compliment de la llei mentre posen la ma per rebre comissions, sobresous o regals. No vull persones suposadament honorables que em diguin que faci sacrificis mentre es dediquen a enriquir-se dels nostres sacrificis, siguin d'aqui o d'allà. Vull el nou, tot i que no ho conegui, sabent que el vell que conec és dolent.
Que la força ens acompanyi ... Salut i rugby!
