jueves, 2 de octubre de 2014

la llei i ... la mare que la va parir!

Si, potser no és el millor títol per fer amics entre els defensors quadriculats de la llei, però en un país on la llei és moltes vegades contraria a la justícia té molt de sentit.
Es cert que fa uns 36 anys es va votar un marc legislatiu de convivència, això vol dir que el van votar aquells ciutadans que ara tenen com a mínim 54 anys (un punt de reflexió). En l'espanya del 78 encara no hi havia ni ordinadors personals, hi havia dos canals de TV (els dos estatals) ... i estàvem en la plena, i mal anomenada, transició. Ha plogut molt desde aquells dies de desembre del 78, però alguns segueixen anclats no al 78, sino als anys precedents.

A Europa se'ns veu com un país caspós, no m'extranya. Un país que en 36 anys és incapaç de madurar, i negat a constatar que un plec de lleis que es van fer sota l'amenaça de l'exercit franquista, amb ministres franquistes i amb la tutela de juristes franquistes, avui en dia no són vigents ... perdoneu però no és un país caspós, és l'essència de la caspa.
No va haver transició, desenganyeu-vos, la tant elogiada transició va ser un paripé. En realitat va ser una recolocació dels franquistes en un suposat model democràtic. El rei, que era part de l'aparell franquista, va ser colocat com a observador per a tallar possibles derivacions massa democràtiques. La cúpula dels partits conservadors, d'extrema dreta i franquistes, es van encarregar de disfressar els criminals franquistes i la seva descendència com a diputats aforats de centre-dreta (Aznar va declarar sentir-se totalment d'acord amb l'antic règim). No pot haver transició sense ser conseqüents i jutjar els criminals del règim, que van executar persones pel simple fet de que pensaven diferent i de manera oposada al dictador ... sense justícia no hi ha model de transició i la transició queda en entredit, un paripé.
Tot això ens ha lastrat aquests 36 anys, hem arrossegat un pes massa pessant, l'antic règim i l'esglesia estan infiltrats en les institucions, i això fa al sistema un sistema seborreic agut i sever (la caspa en essència). Fins i tot sembla que el PSOE hagi acatat el mandat dels franquistes, de manera que entren en el joc sempre i quan se'ls deixi jugar.
La corrupció a Espanya és fruit d'una profunda tradició franquista, i així es demostra en la impunitat que exhibeixen els corruptes, en la maniga ample que te la justicia amb alguns elements (especialment amb politics de qualsevol color, però especialment amb els de dreta). Aquesta tradició passa a la població a base de veure que ser un llest que roba diners publics no te càstig, i així es va formant a un cluster de població aberregada quina ambició es accedir a un lloc de poder per tal de 'pillar cacho'. Això es pot veure en alguns casos en menor escala, en el dia a dia ... qui no ha tingut un president de l'escala de veïns que pensés que presidia un govern local? qui no ha tingut un president d'AMPA de l'escola dels fills que pensi que ocupa un càrrec en l'administració publica? ... però sobretot, qui no ha sofert una decepció amb qualsevol d'ells perquè han intentat desviar diners o han pres decisions per interés personal? ... Desperteu! és la societat la que està podrida, i els politics són la màxima expresió de la putrefacció!
Bé, el que deia, la llei magna està feta per uns carcamals sota la vigilància d'altres carcamals, fa 36 anys ... no va sent hora que la canviem? no va sent hora que consultem a la gent si la volem canviar? ... Si potser hi ha uns camins per fer-ho, això diuen els màxims defensors de la constitució (alguns d'ells en contra al 78). Mentre la societat espanyola no sigui madura (això pasarà aproximadament ... mai) no podem confiar en la democracia representativa. Es pensen que cada 4 anys se'ls hi signa un xec en blanc per fer el que vulguin, tot i estar en contra de la majoría (guerra d'Irak, llei d'educació LOMCE-Wert, submissió al deute sobirà, llei hipotecaria ...) ... no dic que haguem de votar totes les lleis que decideix la camara baixa, però potser podrien consultar aquelles que ens afecten majoritariament (a Suïsa ho decideixen recollint un mínim de signatures fixat per una llei). Bé això seria possible si canviessim la constitució (que més aviat és una constipació ... tenim quelcom que no es belluga), cosa 'harto dificil' amb els resultats de les eleccions, ja que es necessiten 2/3 de la camera baixa a favor del canvi. Mentre el PP no desapareixi de l'hemicicle per sota dels 110 diputats, que és el major bastió de l'enrocament constitucional (bé, per dir-ho d'alguna manera), no hi haurà possibilitat de canvi.
De tota manera quedaria pendent la dissolució del tribunal constitucional tal i com avui s'entén. El TC és qui interpreta (i així consta: INTERPRETA) la llei magna ... problema principal: a algú del PSOE se li va ocorrer que fossin els partits polítics qui proposesin els candidats a formar dit tribunal, segons les majories de la camera baixa. Raó perquè el TC no és vàlid de cap de les maneres ... un organ que interpreta una llei no pot dependre de cap partit, ja que la interpretació es veurà esbiaxada cap a la disciplina del partit i no cap a l'interés general. El TC actualment és un tribunal polític, interpreta la constitució en funció del partit politic que els hagi colocat en el càrrec. Es impossible que un jutge no tingui ideals polítics, però és que alguns han militat en els partits pels que són proposats, això no fa pudor a res? Un altre tema pendent és que entre l'estament judicial (molt esbiaxat a la dreta rància) hi ha encara alguns postfranquistes i descendència d'aquells que formàven part als judicis sumaríssims que acabaven al Garrote Vil. Amb una classe judicial tal, com podem confiar en la justicia? no és més dificil amb aquests zombies que la llei sigui justa?
Bé, finalment analitzarem com els que més incompleixen la llei sempre acaben apelant a ella, quan els interesa. Sembla que a Rajoy se li ompli la boca cada cop que parla de complir la llei, oblidant que el senyor Bauzà (del seu partit) la trepitja i ignora en la resolució sobre la imposició del trilingüisme a les Balears, oblidant que ell mateix la ha vulnerat cobrant sobresous en negre, que el seu partit la ha vulnerat nutrint a una xarxa de corrupció mai vista (Gürtel, Bárcenas, Camps, ...). La mateixa esglesia queda impune en els delictes sexuals dels seus representants. Han tombat la jurisdicció universal, per tal d'ajudar als seus interesos comercials passant per sobre de la justicia. El seu mentor, el senyor Aznar va vulnerar una resolució de les nacions unides ... una llei votada i acceptada pels estats membres, ens va abocar a entrar a una guerra, i a sobre amb el 95% de la població espanyola en contra. Però clar, la llei és la llei quan a mi em va bé, i si no és que no està ben feta ... ja veureu quan estiguem al poder com li canviem el sentit.
Algú, que al PP i el seu entorn no li deu caure massa bé, parlo del senyor Ghandi va proposar la desobediència civil en front de les lleis injustes: 'quan una llei és injusta el correcte és desobeïr' va dir. Potser algun dia en aquest pais tinguem la valentia, o estiguem tan desesperats que no ens quedi més sortida, de desobeïr als legisladors que insensiblement miren unicament pels seus interesos, i només baixen a veure'ns cada 4 anys per enganyar-nos 4 anys més.
Jo voldría que fossim una democràcia realment representativa, amb possibilitat de consultes per aturar injusticies legalment ... tot depén de la maduresa, i el nostre país sembla a estar condemnat a ser inmadur eternament (ajudat per lleis aborregants com la LOMCE, la que ens marca el camí per a que hi hagi una elite de señoritos i la resta ... els seus servidors)
La Llei ... i la mare que la va parir, en aquest cas els pares de la constitució, ... podríem dir que la Llei és una filla de putos.
Bon dia Salut i Rugby!


No hay comentarios:

Publicar un comentario