Bé, un any més, un cicle vital més ... aquest any necessito desconectar més que l'any passat però menys que el vinent.
Els meus 'peques' tenen 'mono' de pueblo ... pueblo és aquell lloc que tenim els xarnegos com a record de la nostra infancia, el poble dels nostres pares inmigrants. Un racó de silenci, aventures, tranquilitat, desconexió, tornada als orígens, ...
Bé, doncs els meus fills van descobrir aquest concepte l'any passat, i com sempre el que guia les nostres vides és el principi de plaer, ells han trobat això al pueblo. Per ells és l'anarquia, la llibertat, ... i per mi és també un raconet de satisfacció, un instant d'alliberació del cordó umbilical, una extensió dels records de la meva infància. Els sociopates tenim sensacions paradoxals en llocs com el pueblo, en part és aillar-se de la massificació, del contacte continu amb gent ... però per altra banda és la retrobada amb gent que no coneixes, però que formen part del teu arbre genealògic (alguns en branques ben llunyanes, altres més propers ... en general no t'identifiques com a part de la seva família).
Aquest any arribarem a les acaballes de les festes, que jo recordo en poques paraules (vaquilla, musica cutre, partit de la màxima: el Seco vs Abia), i que segurament hauran evolucionat. Això vol dir possiblement més afluència de públic infantil, més material pels meus enanos per fer bons records.
La veritat és que no vull pensar, ja ens ho trobarem ... aquest any vull explorar altres indrets de la Mancha, entre ells un que ens va mostrar l'any passat el meu germà petit ... las chorreras del Cabriel
Si bé és cert que no sona massa glamuròs (cosa que no m'importa gens), resulta que és una més de les maravelles naturals que es poden trobar a Cuenca, una maravella que fa dos funcions pels més menuts i pels grans ... la descoberta natural d'un lloc increiblement maco (sòc un autèntic kamaku) i a la vegada un indret per passar-ho bé refrescant-se en les banyeres que fa el riu.
Segurament tornarem amb algun kg de més, inevitable. no hi ha xoriços com els de Cuenca (n'hi han de més grans, només cal veure el mapa politic d'aquest país) ... i la dona del cosí del meu pare, la Pili, cuina delicatessens sense parar i sense mesura (i un que no sap dir que NO ,,,). Tant és, ja farem operació bikini al Novembre.
De tornada hem decidit passar per la capital aragonesa. Zaragoza (si digués Saragossa ... perquè es queixen alguns quan diuen Lérida o Gerona?). Fa temps que vull visitar l'aquari fluvial, i fer una volta pel parc de l'aigua (si les inundacions ho permeten).
Finalment tornarem al poble, estarem de Festa Major. Suposo que acabarem fent el de cada any ... sopar de cabàs, bicicletada, caminada nocturna, guerra d'aigua ... i la, per mi, odiada fira. Anar a la fira és com ficar-se en una cabina amb la musica 'a tope', flashejat per llums cegadores, amb un estat d'angoixa i ansietat important ... i a sobre et cobren, i no és poc el que cobren!
Bé, les vacances han de ser un espai de descans, potser no ho sembli pel que tinc programat, però de vegades sortir de la rutina és suficient per sentir que estàs de vacances. Només espero que els peques de casa es barallin només el necessari per tal de no acabar amb ganes de tornar a la rutina, aquest sol ser el meu desig per cada any ... i encara no l'he aconseguit.
El que si tinc clar és que mentre jo estigui en periòde vacacional res no canviarà al nostre entorn ... les guerres seguiran sent guerres (encara que com la d'Ukraïna es vulguin disfressar d'altre cosa, encara que com la se Palestina se'ns vengui com a resposta a una agressió, ...), l'Ebola seguira campant per l'Africa (mentre no afecti a un continent ric no importarà) ... els politics seguiran robant i quedant impunes, ens seguiran venent la independència com a unica sortida sense que els importi que hi hagi families que tot i treballar no arribin a final de mes (ja no dic les que no treballen), seguiran utilitzant arguments contra els independentistes fent que cada cop n'hi hagin més (el fet és recuperar el vot perdut pels escandols a base de carregar contra els catalans en general, i obviant que tot i el seu 'españa va bien', hi ha gent vivint al carrer sense recursos, i cada cop més).
Tot això no espero que es resolgui durant les meves vacances, però m'agradaria poder desconectar també de l'entorn mediàtic, i només tenir relació amb l'entorn més proper ... i és un altre desig que mai he aconseguit.
En fi, l'important és que comencen les vacances ... després ja tindré temps de lamentar tot allò que no he aconseguit, o de disfrutar de tot allò que he viscut.
Salut i Rugby!
No hay comentarios:
Publicar un comentario