No crec que ho llegeixi massa gent, de fet dubto que ho llegeixin més que la família i quatre gats més, és per això que escriure el que sorgeixi i sobre el que sorgeixi, sense pensar en qui ni a on ho llegiran. Els meus pares em van proveïr d'una excelent educació, però no vol dir que jo assolís tots els objectius ... de fet vaig tenir un mestre que ens va dir en una ocasió que no és més culte el que sap parlar i escriure millor sino aquell que adaptant-se a cada entorn era capaç d'aplicar el llenguatge propi d'aquell entorn on estava.
De vegades escriure en calent, cosa no massa recomanable, ja que els escrits perduren, però no se fer d'una altra manera, i ara per ara hi ha moltes coses que em preocupen i em fan esclatar.
El passat cap de setmana ha estat un d'aquells que no voldríes que acabés mai. Tot i treballar dissabte, vam possar rumb al Pirineu amb la família, per retrobar-nos amb l'altre meva família (el rugby). La primera escala va ser a Seva, per recollir viandes que utilitzariem el diumenge ... però sobretot per visitar als amics, i dinar amb ells. Va ser una breu visita, però molt agradable. Potser per això, i tot i l'incordi de les baralles constants dels nostres fills, el viatge no es va fer massa pesat.
Vam arribar a Montferrer, al camping Gran Sol. Allà ja hi eren part de l'expedició dels companys del rugby. De fet muntar la tenda va ser un instant gràcies a l'ajuda d'ells.
Entre tots vam fer una paella, que per ser la primera que feia, no estava gens malament ... i amb la companyia va millorar qualsevol altre paella del mon.
Després d'una nit humideta, vam anar a la Seu, allà vam fer una passejada i vam esmorzar ... per fí enfilàvem cap a casa dels amfitrions.
En un plis vam arribar a Aravell ... 'peaso' casa, increible trobada, molt bona companyia. El dia es va fer curt, com sempre que disfrutes de cada minut ... al vespre de tornada al camping. Nit a la tenda i matí per recollir, i esmorzar a la Seu.
Aquest és el resum d'un instant de felicitat, un dels meus instants de felicitat ... després de les trobades, normalment rebo felicitacions dels companys (que agraeixo, però no són necessàries, ja que tots hi posem el nostre granet de col.laboració). Ells no saben que tot és un pla egocentric, un pla per tal d'aconseguir aquests instants de felicitat per mi, per fugir del dia a dia cruel ... ells no saben que ho faig per satisfacció pròpia, per veure el nostre equip junt de nou, aquell equip dels anys feliços de facultat ... gent bona, que considero part de la meva vida, d'una part que es va gravar com a una de les millors.
Aquestes trobades son per mi quasi tant gratificants com unes bones vacances, ja que aconsegueixo desconectar del meu mon diari, i passar a una altra dimensió. També disfruto veient com anem envellint els antics companys, les seves famílies, ... Espero que algun dia els pugui reunir en una megatrobada on no falti cap d'ells ... seria ... la 'leche'.
Bé aqui acabo la meva primera entrada, no volia que fos massa radical (algunes potser ho semblaran). Espero recordar que torno a tenir blog, no soc massa d'escriure, ni d'escriure bé (tinc amics que són uns cracks escrivint) ... recordeu que és un blog d'un payu de ciències, per tant perdoneu els barbarísmes, faltes ortogràfiques, ... a més a més soc xarnego (a mucha honra) i escric força bé el català :-p
Bon dia ...
i salut i rugby!
No hay comentarios:
Publicar un comentario