martes, 9 de septiembre de 2014

sindrome postvacacional

Si, diuen que existeix, que és quelcom que afecta a tota la població activa ... que en aquest país està de capa caiguda. Jo no l'he notat mai, potser perquè visc en una sindrome postvacacional crònica, que m'afecta desde aquell febrer del 98 ... data de finalització de la meva vida estudiantil.
Vaig llegir fa uns dies que un 20% dels que la pateixen es recuperen en dos dies ... no parlava dels que la tenim crònica.
En fi, hi ha tantes coses cròniques que no es tracten ... la corruptela politica, l'abús de poder, la fam al mon (la que es pateix a l'Africa, però també a altres continents, inclús a casa nostra), les guerres interesades (bé, interesades ho són totes tot i que sorgeixin inesperadament), ...
Aquests dies postvacacionals ens han bombardejat amb el cas Pujol, peaso chorizo, i la veritat no puc sortir d'un bucle inmens de confussió. Resulta que algú tan notable, que crea una fundació on imparteix cursos d'etica politica (avui ha disolt la fundació), que ens el venen com un home d'estat i de 'politica en majúscules', ... ha pogut enganyar al fisc durant 34 anys, però possiblement no li passi res al final per ser qui és (ja s'en cuidaran per tal de que no llargui massa). Pot ser si que ho utilitza la dreta nacionalcatolica espanyola com a 'wrecking ball' contra el sobiranisme ... però això fa més legítim que aquest senyor sui de pagar els seus impostos? és normal que no vulguin invertigar-lo per no fer mal al 9N? que amaguen els senyors Maragall, Montilla i Mas ... més 'politica amb majúscules' del tipus bitllets de 500 a Andorra?
Per mi, que caigui el sobiranisme, que s'enfonsin els Pujol i el seu entorn, que caigui qui hagi de caure ... però que no quedi impune, un cop més, un delicte que ens afecta a tots. No és només els diners que no declaren, sino l'origen d'aquests els que ens enfonsen dins la pobresa als submileuristes ... aquests diners podien ser invertits en el sosteniment de la sanitat, l'educació, ...
Dit això, no vull legitimar l'acció de la rància dreta nacionalcatolica espanyola ... com és possible que gent esquitxada per l'escandol dels SOBREsous (el propi Montoro, la Cospe i com no el molt honorable, fins que no es destapin les seves vergonyes, president Rajoy) es dediquin a exigir transparència i comissions d'investigació, que ells mateixos rebutgen per a la seva pròpia merda. El problema de la dreta espanyola no és que tinguin ideologia de dretes ... el problema és que són falangistes maquillats, gent que pensa que el pati és seu, que Espanya es una, grande y libre ... un partit reciclat, que prové de l'antic règim franquista, amb les seves idees totalitàries, i que només reclama el centre quan es veu forçat a pactar (possiblement per això volen llançar la proposta més antidemocràtica que han pensat ... que governi la llista més votada, a poder ser si és del PP).
Potser fa uns anys la meva síndrome postvacacional s'ha transformat en una síndrome de rebuig a l'inici del curs politic ... més aviat al que representa la política. A veure si un dia puc experimentar aquesta síndrome postvacacional, penso que potser no la sento perquè el meu cos s'en va de vacances però el meu cap segueix donant voltes a la feina.
Salut i Rugby!

No hay comentarios:

Publicar un comentario