Porto més de mig any de deriva, els psicòlegs no tenen puta idea de res … cinc fases de dol? i si en tens tres recurrents en un bucle infinit? si, potser així ja es considera malaltia mental.
Bé un dia després de l'aniersari del meu fill gran vaig rebre la quarta o cinqueña ganivetada més sagnant de la meva vida … aquesta va ser especialmente trapera, ja que no l'esperava. Quan aquella senyora amb qui has compartit mitja vida, sacrificant part de la teva sense cap mena de contrarietat i pel bé de tot, et diu que li han canviat els sentiments i vol no veure't per casa perquè li fas mal, li fa mal la relació … però és incapaç de seure per explicar-te que és el que ha portat a que la relació li faci mal, incapaç de conversar i simplement deixar anar 'm'han canviat els sentiments, ja no t'estimo' … buf, no sé ...
Alguns pensareu que és el més normal, que això és llei de vida, alguns fins i tot ja han passat per aquí. Jo, encara avui, estic desfet, desorientat, confós … i ella està com una rosa, vivint la seva nova vida amb el seu nou sentiment afincat a Granollers.
No m'esperava res del que m'ha passat, mai he estat un tio llest. Un cop va pasar i analitzant el que havia passat descobreixes cosetes, coses que sent insignificants donen sentit a tot plegat.
Ella ja feia 10 anys que havia desconectat de mi, els intents d'apropar-me a ella eren infructuosos, era evident, els seus 'sentiments' li oferien una millor vida. Aquell dia que sense esperar-m'ho em va preguntar si havia pensat en un futur amb ella … a que venia la pregunta? cada puto dia de la meva vida li havia demostrat que sí! Aquell dia que vaig tenir l'accident amb TCE, no es va dignar ni a trucar-me, potser esperaba que la natura hagués fet la feina per ella. El dia del seu sant, ho celebràvem sense ella, mentre ella compartia una vetllada amb el seus 'sentiments'. Un fred petó de cap d'any, una cara de pòquer al sopar de nadal … tot era part del seu màgnific pla. I per fi la ganivetada, sense esperar ni un segon després de l'aniversari del ganàpia ...
Tot havia estat el resultat d'un llarg temps d'elaboració, per això la seva fredor era acollonant, era evident que no hi havia sentiments, no és que li haguessin canviat, havien canviat de persona … la mateixa amb qui els va compartir el dia del seu aniversari mentre jo el celebrava amb els nostres fills.
Després va venir la fase d'humiliació, aquella on m'exigia els seus drets, mentre jo encara era sumit en un mar de desorientació i depresió … aquella on esgrimia arguments surrealistes per demanar un tros de pastis que ja no li corresponia, i amb ajut de les seves mariscals de camp que altrament m'havien ajuda't a entendre-la però ara simplement defensaven les seves postures hegemòniques.
En fi, un ambient en que no podía sortir res de bo, i on el meu pla de ruta passava per acabar el meu pla de ruta, per mala sort la meva cobardía eterna no em va deixar seguir endavant … i per arguments com els meus fills, la meva familia i els millors amics.
Ara ja ha passat un temps, i segueixo a la deriva, el meu pla de ruta ha canviat tantes vegades que ja no se quin és l'últim … la veritat és que ara sense vincles economics amb la causa dels meus mals, amb el desencant d'haver deixat de ser imprescindible pels meus, i la manca d'un millor futur, les alternatives són més aviat escases, i a quina pitjor. Soc el que sempre he estat, algú que depenia d'un referent paternal, amb poca personalitat minada per la baixa autoestima … un kalimero en tota regla.
Avui segueixo aquí, fent res en un món que no fa res, avui estic … a veure que passa demà
Us estimo, als que tot i canviar els seus sentiments encara m'estimeu, no ho demostró amb prou vigorositat, ho sé, però això no em fa estimar-vos menys … salut i Rugby
martes, 3 de septiembre de 2019
martes, 28 de febrero de 2017
déjà vu
... el meu espai de pataleta, la meva teràpia de descàrrega, un espai de lliurepensament ... si això és com si ho hagués viscut abans ... però no un cop, infinites vegades!
No puc donar més evidències que vivim en un país subtercermundista (alguns dirien república bananera, però ojalà fossim república).
Un cop més les cortines de fum, però d'aquelles que serveixen tant a uns com als altres. S'han confabulat els dos nacionalísmes més rancis per tal de que no veiem el que és obvi ... el sistema no és més corrupte, obsolet i tòxic perquè és difícil ser-ho més.
L'aparell politic repressiu del PP donant lliçons de democràcia i sistema judicial independent, mentre arremeten contra la llibertat d'expresió i tenen al sistema judicial controlat i polititzat (jutges afiliats al partit, jutges preconstitucionals promocionats, ...). A sobre rient-se de nosaltres i fent declaracions absolutament contràries al que es pot comprovar, diuen que la justicia és igual per a tothom, ja!. Els titellaires van entrar a presó sense una condemna ferma però els implicats en púnica, noos, gürtel, ... i demés merda del PP triguen un any i mig o més en entrar a presó per uns dies, i això si entren (i ja no diguem que siguis membre de la familía reial).
Però aqui no ens quedem curts ... el 3% esquitxa a tot l'aparell de CDC, però clar és un atac al PDEcat pel su perfil independentista. No és que els Pujol-Ferrussola hagin estat lucrant-se a canvi de ser bons amb el teixit empresarial afí a la dreta catalana ... no! i ara! No és que el senyor Mas hagi proporcionat tracte de favor a canvi de comissions dels bons donants de la burgesia catalana ... i tant que no! ... els dolents venen de Madrid, ataquen perquè no volen el referendum, però així aconsegueixo tenir una bona guardiola, i de pas un argument de defensa.
Els del PP no es queden curts ... que s'apropa un moment clau anomenat referèndum! ... treiem merda relacionada amb els nacionalistes, i de pas tapem les nostres vergonyes!
La cortina de fum perfecte, d'entrada i sortida, vàlida per uns i els altres ... a mort amb ella si aconsegueixen tenir despistats a la població. La manca d'esperit crític i de formació de la majoria de la població farà la resta. Mentre Telecinco-Mediaset sigui lider en aquest pais, mentre la televisió pública estigui en mans del partit del govern de torn, mentre la premsa no sigui lliure ... no sortirem mai d'aquest maleït Déjà vu.
El PP i PSOE renegant de les dos espanyes, però donant material per aprofundir en la separació. Està claríssim que hi ha dos espanyes.
La rància, estàtica, indolent, afí amb el passat franquista ... la que ara per ara governa i domina les voluntats de la majoría. Lligada al règim nacionalCatòlic, el que explica les seves polítiques represives a través de la fe en un Déu venjatiu i castigador. L'Espanya de predominància de centre i sud, però també amb el seu focus dur al nordoest.
I com no l'anestesiada i adormida més progressista, la que no vol retornar al passat franquista. La perroflauta orgullosa de ser-ho, si això suposa no ser submisa a un sistema que ofega les llibertats. La frustrada per l'estancament polític. La del Nord-Nordest.
Potser no acceptar això sigui part del joc de la dreta espanyola, potser ho tenen més clar que ningú, però expresar-ho no ven. Trobo a faltar crítiques al sistema preconstitucional, trobo a faltar condemnes a la masacre franquista, trobo a faltar crítiques al pacte constitucional anomenat transició espanyola ... està clar que no eren bons temps per forçar a ningú, però alló ha quedat enrera, a països més sospitosos de ser poc democràtics s'han abolit les lleis d'amnistici dels dictadors. A Espanya no només no hem eliminat una llei tan injusta, sino que a sobre mantenim amb diners públics una fundació que honra la figura del dictador, mantenim noms de carres i places de franquistes reconeguts. Es penalitza ser abertzale, però és totalment legítim i legal ser un feixista franquista sota les sigles d'un partit, un pseudosindicat o una fundació.
Bé, està clar ... Espanya sempre ha estat un sistema pseudodemocràtic, quan es fa una carta magna sota l'amenaça de l'antic règim i poses a interpretar aquesta als fills i amiguets del dictador ... el resultat és una pseudodemocràcia o una dictadura light. La llàstima que que les minories es aquests tipus de règims sempre es porten la pitjor part ... i així és com arribem al que hem arribat.
Aquest any ha de passar alguna cosa ,,, espero que passi, per a bé o per a mal, però que passi. Són massa anys de déjà vu estàtic, sense resposta.
Bon dia, salut ... i rugby!
No puc donar més evidències que vivim en un país subtercermundista (alguns dirien república bananera, però ojalà fossim república).
Un cop més les cortines de fum, però d'aquelles que serveixen tant a uns com als altres. S'han confabulat els dos nacionalísmes més rancis per tal de que no veiem el que és obvi ... el sistema no és més corrupte, obsolet i tòxic perquè és difícil ser-ho més.
L'aparell politic repressiu del PP donant lliçons de democràcia i sistema judicial independent, mentre arremeten contra la llibertat d'expresió i tenen al sistema judicial controlat i polititzat (jutges afiliats al partit, jutges preconstitucionals promocionats, ...). A sobre rient-se de nosaltres i fent declaracions absolutament contràries al que es pot comprovar, diuen que la justicia és igual per a tothom, ja!. Els titellaires van entrar a presó sense una condemna ferma però els implicats en púnica, noos, gürtel, ... i demés merda del PP triguen un any i mig o més en entrar a presó per uns dies, i això si entren (i ja no diguem que siguis membre de la familía reial).
Però aqui no ens quedem curts ... el 3% esquitxa a tot l'aparell de CDC, però clar és un atac al PDEcat pel su perfil independentista. No és que els Pujol-Ferrussola hagin estat lucrant-se a canvi de ser bons amb el teixit empresarial afí a la dreta catalana ... no! i ara! No és que el senyor Mas hagi proporcionat tracte de favor a canvi de comissions dels bons donants de la burgesia catalana ... i tant que no! ... els dolents venen de Madrid, ataquen perquè no volen el referendum, però així aconsegueixo tenir una bona guardiola, i de pas un argument de defensa.
Els del PP no es queden curts ... que s'apropa un moment clau anomenat referèndum! ... treiem merda relacionada amb els nacionalistes, i de pas tapem les nostres vergonyes!
La cortina de fum perfecte, d'entrada i sortida, vàlida per uns i els altres ... a mort amb ella si aconsegueixen tenir despistats a la població. La manca d'esperit crític i de formació de la majoria de la població farà la resta. Mentre Telecinco-Mediaset sigui lider en aquest pais, mentre la televisió pública estigui en mans del partit del govern de torn, mentre la premsa no sigui lliure ... no sortirem mai d'aquest maleït Déjà vu.
El PP i PSOE renegant de les dos espanyes, però donant material per aprofundir en la separació. Està claríssim que hi ha dos espanyes.
La rància, estàtica, indolent, afí amb el passat franquista ... la que ara per ara governa i domina les voluntats de la majoría. Lligada al règim nacionalCatòlic, el que explica les seves polítiques represives a través de la fe en un Déu venjatiu i castigador. L'Espanya de predominància de centre i sud, però també amb el seu focus dur al nordoest.
I com no l'anestesiada i adormida més progressista, la que no vol retornar al passat franquista. La perroflauta orgullosa de ser-ho, si això suposa no ser submisa a un sistema que ofega les llibertats. La frustrada per l'estancament polític. La del Nord-Nordest.
Potser no acceptar això sigui part del joc de la dreta espanyola, potser ho tenen més clar que ningú, però expresar-ho no ven. Trobo a faltar crítiques al sistema preconstitucional, trobo a faltar condemnes a la masacre franquista, trobo a faltar crítiques al pacte constitucional anomenat transició espanyola ... està clar que no eren bons temps per forçar a ningú, però alló ha quedat enrera, a països més sospitosos de ser poc democràtics s'han abolit les lleis d'amnistici dels dictadors. A Espanya no només no hem eliminat una llei tan injusta, sino que a sobre mantenim amb diners públics una fundació que honra la figura del dictador, mantenim noms de carres i places de franquistes reconeguts. Es penalitza ser abertzale, però és totalment legítim i legal ser un feixista franquista sota les sigles d'un partit, un pseudosindicat o una fundació.
Bé, està clar ... Espanya sempre ha estat un sistema pseudodemocràtic, quan es fa una carta magna sota l'amenaça de l'antic règim i poses a interpretar aquesta als fills i amiguets del dictador ... el resultat és una pseudodemocràcia o una dictadura light. La llàstima que que les minories es aquests tipus de règims sempre es porten la pitjor part ... i així és com arribem al que hem arribat.
Aquest any ha de passar alguna cosa ,,, espero que passi, per a bé o per a mal, però que passi. Són massa anys de déjà vu estàtic, sense resposta.
Bon dia, salut ... i rugby!
miércoles, 5 de octubre de 2016
el dia Horribloso
ondia quin embolic! ... el PSOE (per anomenar-lo d'alguna manera) en plena autodestrucció. Amb l'ajuda incondicional de la caverna mediatica ibexsocialista de Prisa, i gràcies a l'acció dels nacionalcatolicosocialistes de la Mancha (Page i la seva ombra Bono), Extremenys (Vara), Andalusos (Diaz i la seva cort), ... i d'altres oportunistes desinformats (Puig de Valencia, Chacón la eterna caragirada, Madina el resentit, ...) ... bé, amb tot aquest esquadró suicida, el PSOE s'ha desintegrat (crec que inclús haurien de trobar altres sigles).
El resultat és una gestora que comunica als seu grup parlamentari, de manera ambigua i suposadament encriptada, que s'han d'abstenir per donar el govern a Rajoy. Ara buscaran la raó a donar per tal fet, ja que els votants sociates no entendran que han votat a un partit neoliberal amb sigles obrer i socialista.
Tot plegat una gran mentida, han analitzat la situació i han vist que ... perden escons en terceres eleccions (això vol dir menys sociates mamant de la teta de l'Estat), si diuen No a Rajoy se'ls veura la finalitat de tot aquest motí (fer fora a una persona escollida en primàries) i com no, el totpoderós Gonzalez, el senyor Ibex, es trobaria incomode entre els seus amigotes neolliberals.
El PSOE ho tenia menys complicat si el 20D hagués optat per l'esquerra, i no pels filofeixistes neolliberals i nacionalcatolics de PP i C's ... ja no dic fácil, però si menys complicat. Tothom volia un govern en minoría, però calia que fos de dreta? Si deixeisin la seva ofuscació nacionalista podrien haver desbloquejat el tema simplement aprovant un referéndum, en les dates que convinguessin i amb la pregunta consensuada ... i fora bloqueig! Haguessin tingut temps per revertir la situació a Catalunya d'ofec, de centralització humiliant ... i és possible que revertissin la situació d'esclat d'independentistes, que es multipliquen per la sensació d'ofec i impossibilitat de sortir d'aquest. Si el panorama polític espanyol canviés, potser canviaria el resultat d'un posible referéndum ... i això no ho han vist a Ferraz.
El pitjor està per arribar ... el PSOE dirà si a Rajoy amb la seva abstenció, però pels ultraconservadors no será suficient, voldran suport a la seva política neoliberal, d'austericidi marcat pels mercats ... sense esmenes. Bé, tenen la paella pel mànec, o investidura de Rajoy amb les seves condicions o terceres eleccions amb, o fregant, la majoria absoluta (a part de culpar a l'esquerra de fer terceres eleccions, per supossat!)
Una cosa està clara, a Catalunya seguirà creixent l'esperit indepe mentre gorvenin Espanya els nacionalscatolics ultraconservadors de PP+C's ... només espero que passi alguna cosa d'una punyetera vegada! portem anys amb la mateixa cantinela, els de govern de PP exactament ... si han d'enviar a la Benemerita i els tancs que ho facin, si han de deixar que es faci una DUI que deixin ... però, si us plau, no vull quatre anys més de si però no ... aquest país necesita un reset, abolir l'amnistia dels franquistes, netejar les institucions, ser més solidàri, desvincular per sempre educació de política, tornar a la sanitat universal, nacionalitzar tot el que el miracle economic d'Aznar es va vendre, ...
Salut i Rugby ... molt Rugby!
El resultat és una gestora que comunica als seu grup parlamentari, de manera ambigua i suposadament encriptada, que s'han d'abstenir per donar el govern a Rajoy. Ara buscaran la raó a donar per tal fet, ja que els votants sociates no entendran que han votat a un partit neoliberal amb sigles obrer i socialista.
Tot plegat una gran mentida, han analitzat la situació i han vist que ... perden escons en terceres eleccions (això vol dir menys sociates mamant de la teta de l'Estat), si diuen No a Rajoy se'ls veura la finalitat de tot aquest motí (fer fora a una persona escollida en primàries) i com no, el totpoderós Gonzalez, el senyor Ibex, es trobaria incomode entre els seus amigotes neolliberals.
El PSOE ho tenia menys complicat si el 20D hagués optat per l'esquerra, i no pels filofeixistes neolliberals i nacionalcatolics de PP i C's ... ja no dic fácil, però si menys complicat. Tothom volia un govern en minoría, però calia que fos de dreta? Si deixeisin la seva ofuscació nacionalista podrien haver desbloquejat el tema simplement aprovant un referéndum, en les dates que convinguessin i amb la pregunta consensuada ... i fora bloqueig! Haguessin tingut temps per revertir la situació a Catalunya d'ofec, de centralització humiliant ... i és possible que revertissin la situació d'esclat d'independentistes, que es multipliquen per la sensació d'ofec i impossibilitat de sortir d'aquest. Si el panorama polític espanyol canviés, potser canviaria el resultat d'un posible referéndum ... i això no ho han vist a Ferraz.
El pitjor està per arribar ... el PSOE dirà si a Rajoy amb la seva abstenció, però pels ultraconservadors no será suficient, voldran suport a la seva política neoliberal, d'austericidi marcat pels mercats ... sense esmenes. Bé, tenen la paella pel mànec, o investidura de Rajoy amb les seves condicions o terceres eleccions amb, o fregant, la majoria absoluta (a part de culpar a l'esquerra de fer terceres eleccions, per supossat!)
Una cosa està clara, a Catalunya seguirà creixent l'esperit indepe mentre gorvenin Espanya els nacionalscatolics ultraconservadors de PP+C's ... només espero que passi alguna cosa d'una punyetera vegada! portem anys amb la mateixa cantinela, els de govern de PP exactament ... si han d'enviar a la Benemerita i els tancs que ho facin, si han de deixar que es faci una DUI que deixin ... però, si us plau, no vull quatre anys més de si però no ... aquest país necesita un reset, abolir l'amnistia dels franquistes, netejar les institucions, ser més solidàri, desvincular per sempre educació de política, tornar a la sanitat universal, nacionalitzar tot el que el miracle economic d'Aznar es va vendre, ...
Salut i Rugby ... molt Rugby!
miércoles, 7 de septiembre de 2016
bloqueig del sistema? ... necessitem una veritable transició i no el paripé del 76
jo també vull un concurs com el de l'exministre Soria, que em porti a una plaça on tingui un sou maco (no demano els 225.000€/mes lliures d'impostos, amb un 1% em conformo).
Que podem dir ja que no soni al de sempre ... merda de país ... un mentider, defraudador que no volia dimitir com a ministre tot i els seus actes, és colocat en posició preferent per ocupar una plaça que li proporcioni un alt nivell de vida ... és com una novela d'aquelles, on don Corleone colocava els seus avinguts en llocs on trincaven com mai.
Tot i això el PP no baixarà mai en intenció de vot en unes més que possibles terceres eleccions. A més merda, més aprop de la majoria absoluta. La crosta nacionalcatolica vota alló que li dona més 'estabilitat' ... però, què és aquesta suposada estabilitat? 'estabilitat' a qualsevol preu?
El PP ven estabilitat amb un suport de marketing de les grans fortunes (IBEX) i els 'mercats' ... aquesta estabilitat es basa en espantar als 'españolitos', de vegades amb el conte del 'corralito' si guanyen els 'rojillos', altres vegades amb la fractura d'Espanya si guayen els 'rojillos' amants dels indepes. La dreta té molt clara la seva estrategia, la de sempre, la de la POR.
Si hi ha quelcom que faci estable la crosta nacionalcatolica és la por, les pors poden canviar, però per la dreta l'important és mantenir-la amb un o altre pretext magnificat. Molts anys han tret rendiment al terrorisme etarra, ho estan explotant fins i tot quan ja ha acabat, amb el recolzament d'una llei mal anomenada llei de partits (seria millor anomenarla llei antiabertzale, ja que s'ha centrat en enfonsar qualsevol iniciativa indepe d'euskadi). El PP és un dels partits que incompleixen un dels preceptes de dita llei, que obliga a condemnar la violencia ... no els he escoltat condemnar la violencia feixista de l'antic règim encara, és més, subvencionen fundacions feixistes amb el nom del dictador (impensable en un país democràtic).
El més preocupant és l'intent flagrant d'augmentar aquesta crosta a través de l'educació, la famosa LOMCE o llei Wert. No és més que una llei franquista nacionalcatolica que preten l'adoctrinament neoliberal, l'exaltació de l'esperit patriotic espanyol i la conversió regressiva católica. Es una pretensió de fabricar adeptes sumisos al consum i les lleis dels mercats, nacionalcatolics sense esperit crític ... carn de realityshow. On només les elits economiques (lligades moltes al franquisme) puguin tenir estudis superiors.
Hi ha dos Espanyes, potser no aceptar-ho és el que porta al fracàs del sistema ... la llàstima de tot plegat és que l'Espanya franquista suposi gairebé un terç de la població actual amb dret a vot, un de cada tres votants pensa que 'cualquier tiempo pasado fue mejor ... para los que amaban al caudillo'.
El fracàs de les negociacions per formar govern és una prova irrefutable de les dos espanyes, que no són PP i PSOE ja, ja que de filofeixistes també n'hi ha entre els suposats socialdemocrates.
La mare de tots els mals es centra en l'incapacitat de fer fora del sistema a la maquinaria franquista i el seu màxim pilar, l'esglesia católica. La judicatura i l'alt funcionariat están esquitxats pel càncer franquista, el sistema sencer s'en resenteix, i tot i haver tingut anys de govern socialdemócrata, en contes d'extirpar el mal, el van adoptar, va metastatitzar en les files del PSOE per interesos economics (les famoses portes giratories van ser una de les claus per no fer fora els remanents franquistoides, do ut des)
Bé, al final tot un panorama de poca esperança de millora ... fins i tot algunes noves formacions s'acomoden al llenguatge politicament correcte, en contes de dir les coses com surten de les visceres. Tot per tal de conservar el vot.
Tant de bó algún dia poguem veure un país on les coses es diuen al parlament com se senten al carrer, un país on la llei educativa no depengui del govern de torn (fa vergonya el numero de lleis que ha tingut Espanya, una per legislatura quasibé) i que es decideixi en la comunitat educativa, on la sanitat sigui exemplar com ho era, on es castigui la corrupció sense marejar la perdiu i amb dirigents que no tinguin por a dimitir (i que siguin conscients si han fet quelcom eticament reprobable) ... un estat que no depengui de la moral católica, i si dels valors etics universals aconfesionals (els dels drets humans, etc ...). Jo no hi seré probablement, però espero que les generacions properes puguin gaudir d'això.
Salut i Rugby
Que podem dir ja que no soni al de sempre ... merda de país ... un mentider, defraudador que no volia dimitir com a ministre tot i els seus actes, és colocat en posició preferent per ocupar una plaça que li proporcioni un alt nivell de vida ... és com una novela d'aquelles, on don Corleone colocava els seus avinguts en llocs on trincaven com mai.
Tot i això el PP no baixarà mai en intenció de vot en unes més que possibles terceres eleccions. A més merda, més aprop de la majoria absoluta. La crosta nacionalcatolica vota alló que li dona més 'estabilitat' ... però, què és aquesta suposada estabilitat? 'estabilitat' a qualsevol preu?
El PP ven estabilitat amb un suport de marketing de les grans fortunes (IBEX) i els 'mercats' ... aquesta estabilitat es basa en espantar als 'españolitos', de vegades amb el conte del 'corralito' si guanyen els 'rojillos', altres vegades amb la fractura d'Espanya si guayen els 'rojillos' amants dels indepes. La dreta té molt clara la seva estrategia, la de sempre, la de la POR.
Si hi ha quelcom que faci estable la crosta nacionalcatolica és la por, les pors poden canviar, però per la dreta l'important és mantenir-la amb un o altre pretext magnificat. Molts anys han tret rendiment al terrorisme etarra, ho estan explotant fins i tot quan ja ha acabat, amb el recolzament d'una llei mal anomenada llei de partits (seria millor anomenarla llei antiabertzale, ja que s'ha centrat en enfonsar qualsevol iniciativa indepe d'euskadi). El PP és un dels partits que incompleixen un dels preceptes de dita llei, que obliga a condemnar la violencia ... no els he escoltat condemnar la violencia feixista de l'antic règim encara, és més, subvencionen fundacions feixistes amb el nom del dictador (impensable en un país democràtic).
El més preocupant és l'intent flagrant d'augmentar aquesta crosta a través de l'educació, la famosa LOMCE o llei Wert. No és més que una llei franquista nacionalcatolica que preten l'adoctrinament neoliberal, l'exaltació de l'esperit patriotic espanyol i la conversió regressiva católica. Es una pretensió de fabricar adeptes sumisos al consum i les lleis dels mercats, nacionalcatolics sense esperit crític ... carn de realityshow. On només les elits economiques (lligades moltes al franquisme) puguin tenir estudis superiors.
Hi ha dos Espanyes, potser no aceptar-ho és el que porta al fracàs del sistema ... la llàstima de tot plegat és que l'Espanya franquista suposi gairebé un terç de la població actual amb dret a vot, un de cada tres votants pensa que 'cualquier tiempo pasado fue mejor ... para los que amaban al caudillo'.
El fracàs de les negociacions per formar govern és una prova irrefutable de les dos espanyes, que no són PP i PSOE ja, ja que de filofeixistes també n'hi ha entre els suposats socialdemocrates.
La mare de tots els mals es centra en l'incapacitat de fer fora del sistema a la maquinaria franquista i el seu màxim pilar, l'esglesia católica. La judicatura i l'alt funcionariat están esquitxats pel càncer franquista, el sistema sencer s'en resenteix, i tot i haver tingut anys de govern socialdemócrata, en contes d'extirpar el mal, el van adoptar, va metastatitzar en les files del PSOE per interesos economics (les famoses portes giratories van ser una de les claus per no fer fora els remanents franquistoides, do ut des)
Bé, al final tot un panorama de poca esperança de millora ... fins i tot algunes noves formacions s'acomoden al llenguatge politicament correcte, en contes de dir les coses com surten de les visceres. Tot per tal de conservar el vot.
Tant de bó algún dia poguem veure un país on les coses es diuen al parlament com se senten al carrer, un país on la llei educativa no depengui del govern de torn (fa vergonya el numero de lleis que ha tingut Espanya, una per legislatura quasibé) i que es decideixi en la comunitat educativa, on la sanitat sigui exemplar com ho era, on es castigui la corrupció sense marejar la perdiu i amb dirigents que no tinguin por a dimitir (i que siguin conscients si han fet quelcom eticament reprobable) ... un estat que no depengui de la moral católica, i si dels valors etics universals aconfesionals (els dels drets humans, etc ...). Jo no hi seré probablement, però espero que les generacions properes puguin gaudir d'això.
Salut i Rugby
lunes, 18 de enero de 2016
tic, tac, tic ...
com si fos un rellotge que marca les meves últimes hores, així es titula l'entrada ...
... tranquis qui diu hores diu dies, o mesos, o ...
En uns dies he envellit el que em tocava fer en uns anys, quan un es creu ja consolidat a la seva vida ... comença a descubrir la gran mentida.
Vaig estudiar una carrera, d'alló que m'agradava, no ho vaig fer per imposició dels meus pares ... i si amb la seva incalculable paciencia i col.laboració. Durant el temps que he pogut exercir d'alló que havia estudiat m'he anat encasillant monotematicament, i ultimament m'he desactualitzat per limitacions de tota mena. He aconseguit avorrir la meva rutina diaria, quan els meus companys no veuen més que llum.
A nivel personal l'unic que aconsegueixo és avorrir als meus, de tal manera que prefereixen altres companyies.
La meva salut és una bomba de rellotgeria, en qualsevol moment dirà prou i no hi haurà marxa enrera ... però penso que quelcom que es veu com un problema pot ser la solució.
En resum, estic com el país, a un pas del no res, o del canvi ... creieu-me, el país té millors espectatives (xungo ... no?)
Quina ràbia em fa intentar trobar una feina accesòria i no trobar-la ... unes vegades per la edat (estic en aquella edat que ja no et volen per vell), altres per la manca d'experiència, altres vegades per excés de preparació ...
Em faig meva l'estrofa de Don't give up (Peter Gabriel) ...
No fight left or so it seems
I am a man whose dreams have all deserted
I've changed my face, I've changed my name
But no one wants you when you lose
... i l'altre que em defineix ara (o em definirà) ...
Moved on to another town
Tried hard to settle down
For every job, so many men
So many men no-one needs
És una cançò d'anims, d'autoajuda ... però ja sempre tiro cap 'el lado oscuro'.
Diuen que el tercer dilluns del mes és el més trist de l'any ... no se si és cert, però aquest ha estat força trist ...
Quan els meus fills em demanin consell sobre la vida espero no deprimir-los ... un d'ells será 'fes alló que et faci feliç a cada moment, i espero que puguis fer feliç a aquells que et segueixen' ... i un altre 'quan la persona que escullis per compartir la teva vida et prometi amor etern estima-la sempre , parla-li sobre l'obsolescència programada, i fes balanç quan hagi passat el que per ella era l'eternitat'
Potser va sent hora de fer testament, o millor un video ... allà on s'expresi com ha estat la meva vida, el que esperava d'ella i com l'he decepcionat
En fi ... tic, tac, tic, tac ... em dono com a molt entre 4 i 11 anys, coses de familia.
Salut i rugby
... tranquis qui diu hores diu dies, o mesos, o ...
En uns dies he envellit el que em tocava fer en uns anys, quan un es creu ja consolidat a la seva vida ... comença a descubrir la gran mentida.
Vaig estudiar una carrera, d'alló que m'agradava, no ho vaig fer per imposició dels meus pares ... i si amb la seva incalculable paciencia i col.laboració. Durant el temps que he pogut exercir d'alló que havia estudiat m'he anat encasillant monotematicament, i ultimament m'he desactualitzat per limitacions de tota mena. He aconseguit avorrir la meva rutina diaria, quan els meus companys no veuen més que llum.
A nivel personal l'unic que aconsegueixo és avorrir als meus, de tal manera que prefereixen altres companyies.
La meva salut és una bomba de rellotgeria, en qualsevol moment dirà prou i no hi haurà marxa enrera ... però penso que quelcom que es veu com un problema pot ser la solució.
En resum, estic com el país, a un pas del no res, o del canvi ... creieu-me, el país té millors espectatives (xungo ... no?)
Quina ràbia em fa intentar trobar una feina accesòria i no trobar-la ... unes vegades per la edat (estic en aquella edat que ja no et volen per vell), altres per la manca d'experiència, altres vegades per excés de preparació ...
Em faig meva l'estrofa de Don't give up (Peter Gabriel) ...
No fight left or so it seems
I am a man whose dreams have all deserted
I've changed my face, I've changed my name
But no one wants you when you lose
... i l'altre que em defineix ara (o em definirà) ...
Moved on to another town
Tried hard to settle down
For every job, so many men
So many men no-one needs
És una cançò d'anims, d'autoajuda ... però ja sempre tiro cap 'el lado oscuro'.
Diuen que el tercer dilluns del mes és el més trist de l'any ... no se si és cert, però aquest ha estat força trist ...
Quan els meus fills em demanin consell sobre la vida espero no deprimir-los ... un d'ells será 'fes alló que et faci feliç a cada moment, i espero que puguis fer feliç a aquells que et segueixen' ... i un altre 'quan la persona que escullis per compartir la teva vida et prometi amor etern estima-la sempre , parla-li sobre l'obsolescència programada, i fes balanç quan hagi passat el que per ella era l'eternitat'
Potser va sent hora de fer testament, o millor un video ... allà on s'expresi com ha estat la meva vida, el que esperava d'ella i com l'he decepcionat
En fi ... tic, tac, tic, tac ... em dono com a molt entre 4 i 11 anys, coses de familia.
Salut i rugby
martes, 18 de noviembre de 2014
de consultes, transicions i politiques 'viejunas'
Bon dia, per qui el tingui bo i pels que no espero que millori.
Han passat molts dies desde l'ultima entrada, i entre mig ... moltes coses.
El dia 9 de novembre va ser un dia relaxat, ens vam llevar relativament tard, vaig anar al mercat, vam esmorzar i finalment ens vam dirigir cap a l'institut per exercir el nostre dret a pataleta. La veritat és que vaig pensar que seria un bon dia per a desobeïr, i caminant cap al centre de vot fins i tot vaig pensar que seria una desobediència massiva ja que ens vam anar trobant a molta gent (més de la que normalment trobem quan anem a votar a unes eleccions). En arribar al centre de vot alló semblava encara més emocionant. Van passar les hores, i la primera aproximació de vot no semblava massa bona (tot i que tv3 s'encarregava de guarnir-la amb tota classe de dades que la magnificaven i la feien formosa). Ja al vespre el vot recollit a les 19h em va semblar decepcionant (i a tv3 tothom seguia emocionadíssim per la gran participació). Amb un 89% d'escrutini ja era oficial ... estava absolutament decebut. Si, potser tv3 ho veia desde una altra óptica, una una mica esbiaxada ... tot i que vaig veure la intervenció d'un home que es dedicava a fer sondeigs professionalment, que va ficar una mica de seny a les dades. Deia que no eren dolentes del tot, però quedava clar que només havia movilitzat al costat independentista, i tot i així hi havia un 15% de vot NO independentista. Va dir que per un eventual trionf independentista en una consulta legal es necessitaria movilitzar mig milió de sececionistes més , i per tant possava el SI-SI al seu lloc.
De tota manera, la meva decepció no va ser només la baixa participació. Un cop més uns i altres bandols seguien amb el discurs de sords que ja havien mostrat abans. Els independentistes proclamaven la seva victoria incontestable del 80% (80% del 35% de l'electorat). I els unionistes es dedicaven a menystenir a que un terç de la població havia exercit la seva obligació de desobeïr a un estat que va perdre els papers, i el més interesant és que el 35% de l'electorat havia desobeït tot i les amenaces (inclús militars) d'un estat incapaç de negociar, anclat en el passat. Jo hagués volgut que la participació fos massiva, que els partits d'ambdós bandols haguessin tingut la valentia de fer campanya pel vot, que no s'hagués transmés la idea que això era un simulacre (era un acte de desobediència, desobediència a un superior sense empatia i castigador), que encara que no fos vinculant haguessim constatat que el que volem és un canvi a millor, que uns el volen d'una manera i els altres d'una altra, i que hem de trobar un punt mig.
Bé doncs tot això va passar, i mentre seguia la campanya mediàtica per evitar un canvi, per evitar una nova transició (una real, espero). La MassMedia espanyola, d'una i altra banda (tot i que especialment la dreta mediàtica) segueix la seva crua ofensiva contra Podemos, especialment contra el seu cap visible (Pablo Iglesias). Intenten demonitzar tot el que fa i diu. Jo no coincideixo al 100% amb les seves idees, però una cosa està clara ... la via de la transició del 78 està corcada, esgotada i clarament desvirtuada. Una constitució que es fa sota la tutela dels militars profranquistes, amb politics 'viejunos' de l'antic règim, i sota amenaça ... està bé per la epoca que es va fer, però és absolutament obsoleta per la nostra epoca.
Podemos és aire fresc, i com mai he estat d'acord amb la dita 'más vale malo conocido que bueno por conocer' (dita altrament lligada al mon nacionalcatolic i wertià), dono un vot de confiança a una gent que parla sense por al sistema establert i als lobbies de la vella Espanya.
Els arguments per tombar a Podemos són lamentables, propis d'un immobilista que te por a ser desterrat de la seva cadira (cadira plena d'inacció, insolidaritat i corruptela):
- Podemos vol tombar l'esperit de la transició del 78 ... doncs benvingut sigui, mentre renovi les velles politiques i faci fora a tota la purria institucional que només parasita al sistema.
- Podemos vol un estat bolivarià a Espanya ... bé, si agafa el millor d'aquest estat i desterra la corruptela i absolutisme amb que es comporta Maduro, a mi ja em va bé que es redistribueixi la riquesa.
- Podemos fa propostes irrealitzables, d'on treuran els diners? ... si realment combaten la corrupció, eliminen als parasits del sistema i recapten els impostos dels grans defraudadors, i potencien el consum intern potser podran fer el que volen ... com a mínim no serà el que vol la senyora Merkel.
... i així podríem mai acabar amb arguments torticers per tal de desgastar a una nova formació que tot just comença a caminar. Si només acompleix els primers punts del programa (eliminació dels desnonaments, i eliminació de les portes circulars), i dimiteix si no pot aplicar el programa ... en mi tindrà un seguidor per sempre més. El fet de que viatgin en turista i part del sou el destinin a finançament del partit i altres donacions ja em sembla prou respectable ... més efectiu que les paraules 'jo no estic en politica per enriquir-me' mentre cobres 60.000 euros l'any de l'estat.
El xoc de trens ja ha passat, i no hi ha hagut victimes ... esperarem al nou xoc de trens, i espero que si hi hagin victimes, victimes polítiques, vull un reset. Un nou començament és el que mereixem, i no aquesta merda de continuació d'una mala transició. No vull politics que omplin la seva boca amb el compliment de la llei mentre posen la ma per rebre comissions, sobresous o regals. No vull persones suposadament honorables que em diguin que faci sacrificis mentre es dediquen a enriquir-se dels nostres sacrificis, siguin d'aqui o d'allà. Vull el nou, tot i que no ho conegui, sabent que el vell que conec és dolent.
Que la força ens acompanyi ... Salut i rugby!
Han passat molts dies desde l'ultima entrada, i entre mig ... moltes coses.
El dia 9 de novembre va ser un dia relaxat, ens vam llevar relativament tard, vaig anar al mercat, vam esmorzar i finalment ens vam dirigir cap a l'institut per exercir el nostre dret a pataleta. La veritat és que vaig pensar que seria un bon dia per a desobeïr, i caminant cap al centre de vot fins i tot vaig pensar que seria una desobediència massiva ja que ens vam anar trobant a molta gent (més de la que normalment trobem quan anem a votar a unes eleccions). En arribar al centre de vot alló semblava encara més emocionant. Van passar les hores, i la primera aproximació de vot no semblava massa bona (tot i que tv3 s'encarregava de guarnir-la amb tota classe de dades que la magnificaven i la feien formosa). Ja al vespre el vot recollit a les 19h em va semblar decepcionant (i a tv3 tothom seguia emocionadíssim per la gran participació). Amb un 89% d'escrutini ja era oficial ... estava absolutament decebut. Si, potser tv3 ho veia desde una altra óptica, una una mica esbiaxada ... tot i que vaig veure la intervenció d'un home que es dedicava a fer sondeigs professionalment, que va ficar una mica de seny a les dades. Deia que no eren dolentes del tot, però quedava clar que només havia movilitzat al costat independentista, i tot i així hi havia un 15% de vot NO independentista. Va dir que per un eventual trionf independentista en una consulta legal es necessitaria movilitzar mig milió de sececionistes més , i per tant possava el SI-SI al seu lloc.
De tota manera, la meva decepció no va ser només la baixa participació. Un cop més uns i altres bandols seguien amb el discurs de sords que ja havien mostrat abans. Els independentistes proclamaven la seva victoria incontestable del 80% (80% del 35% de l'electorat). I els unionistes es dedicaven a menystenir a que un terç de la població havia exercit la seva obligació de desobeïr a un estat que va perdre els papers, i el més interesant és que el 35% de l'electorat havia desobeït tot i les amenaces (inclús militars) d'un estat incapaç de negociar, anclat en el passat. Jo hagués volgut que la participació fos massiva, que els partits d'ambdós bandols haguessin tingut la valentia de fer campanya pel vot, que no s'hagués transmés la idea que això era un simulacre (era un acte de desobediència, desobediència a un superior sense empatia i castigador), que encara que no fos vinculant haguessim constatat que el que volem és un canvi a millor, que uns el volen d'una manera i els altres d'una altra, i que hem de trobar un punt mig.
Bé doncs tot això va passar, i mentre seguia la campanya mediàtica per evitar un canvi, per evitar una nova transició (una real, espero). La MassMedia espanyola, d'una i altra banda (tot i que especialment la dreta mediàtica) segueix la seva crua ofensiva contra Podemos, especialment contra el seu cap visible (Pablo Iglesias). Intenten demonitzar tot el que fa i diu. Jo no coincideixo al 100% amb les seves idees, però una cosa està clara ... la via de la transició del 78 està corcada, esgotada i clarament desvirtuada. Una constitució que es fa sota la tutela dels militars profranquistes, amb politics 'viejunos' de l'antic règim, i sota amenaça ... està bé per la epoca que es va fer, però és absolutament obsoleta per la nostra epoca.
Podemos és aire fresc, i com mai he estat d'acord amb la dita 'más vale malo conocido que bueno por conocer' (dita altrament lligada al mon nacionalcatolic i wertià), dono un vot de confiança a una gent que parla sense por al sistema establert i als lobbies de la vella Espanya.
Els arguments per tombar a Podemos són lamentables, propis d'un immobilista que te por a ser desterrat de la seva cadira (cadira plena d'inacció, insolidaritat i corruptela):
- Podemos vol tombar l'esperit de la transició del 78 ... doncs benvingut sigui, mentre renovi les velles politiques i faci fora a tota la purria institucional que només parasita al sistema.
- Podemos vol un estat bolivarià a Espanya ... bé, si agafa el millor d'aquest estat i desterra la corruptela i absolutisme amb que es comporta Maduro, a mi ja em va bé que es redistribueixi la riquesa.
- Podemos fa propostes irrealitzables, d'on treuran els diners? ... si realment combaten la corrupció, eliminen als parasits del sistema i recapten els impostos dels grans defraudadors, i potencien el consum intern potser podran fer el que volen ... com a mínim no serà el que vol la senyora Merkel.
... i així podríem mai acabar amb arguments torticers per tal de desgastar a una nova formació que tot just comença a caminar. Si només acompleix els primers punts del programa (eliminació dels desnonaments, i eliminació de les portes circulars), i dimiteix si no pot aplicar el programa ... en mi tindrà un seguidor per sempre més. El fet de que viatgin en turista i part del sou el destinin a finançament del partit i altres donacions ja em sembla prou respectable ... més efectiu que les paraules 'jo no estic en politica per enriquir-me' mentre cobres 60.000 euros l'any de l'estat.
El xoc de trens ja ha passat, i no hi ha hagut victimes ... esperarem al nou xoc de trens, i espero que si hi hagin victimes, victimes polítiques, vull un reset. Un nou començament és el que mereixem, i no aquesta merda de continuació d'una mala transició. No vull politics que omplin la seva boca amb el compliment de la llei mentre posen la ma per rebre comissions, sobresous o regals. No vull persones suposadament honorables que em diguin que faci sacrificis mentre es dediquen a enriquir-se dels nostres sacrificis, siguin d'aqui o d'allà. Vull el nou, tot i que no ho conegui, sabent que el vell que conec és dolent.
Que la força ens acompanyi ... Salut i rugby!
miércoles, 22 de octubre de 2014
moNotEMa
Uf! i vinga a donar-li voltes, com ja es veia a la peli Atrapado en el tiempo ... Bé, ara és per un programa de la Sexta ... Salvados ... resulta que el senyor Evole (que no Ebola, aclariment per ultranacionalistes dels dos colors) agafa al senyor Junqueres i se l'emporta a dinar a casa d'una família sevillana ... és per llogar-hi cadires el que ha donat el tema!
Avui agafo l'edició internet del Periodico i trobo un editorial de l'Evole, però abans, el dilluns ja hi havia corrent per les xarxes (concretament facebook) un pseudoeditorial (carta a la familia Parejo) que feia referència, no al tema del programa sino al presentador i als protagonistes.
En aquest pseudoeditorial, per dir-li d'alguna manera, però podia ser anomenat 'escupidero' per la manera de ser escrit, es dedicava a qualificar al periodista (bé el desqualificava), a la família Parejo i al seu dinar, i no al fons del programa. Un escrit horrible que es dedicava a insultar a les persones per sobre del contingut. Llegint allò vaig arribar a pensar que no havíem vist el mateix programa. És cert que l'Evole no és un periodista neutral, té la seva ideologia ... com tot esser vivent, però després de llegir l'editorial del periodico i posteriorment els comentaris de la gent, un se'n adona que pertany a aquella minoria que el senyor Xavier Sardà anomenava agnostics patriotics.
Molts comentaris, no tots, eren per fer veure que Jordi Evole és a la vegada un nacional-feixista espanyol i un insurgent ultranacionalista català ... extrany no? Doncs és en aquest punt quan un sap reconeixer que deu ser neutral (o potser no, en la seva intimitat) ja que és objectiu d'uns i d'altres a bandes oposades.
Aquell pseudoeditorial del facebook deia que havia preparat una mena de trampa, on el presentador aprofitava per carregar contra el dirigent d'ERC. Qui va veure el programa, i ha vist uns quants de l'Evole, sap que li agrada posar als entrevistats en dil.lemes per exposar-los i que es mullin (clar que per a un extremista això pot ser un atac), però no és menys cert que en el mateix programa, i en altres que he vist, sempre intenta que el topics i les llegendes urbanes quedin ridiculitzades (va deixar clar que la immersió lingüística no era un perjudici sino un avantatge davant de l'atac d'un dels familiars a dita immersió). És cert que en aquests temps tothom té la pell massa fina, però a més a més els nacionalistes (catalans i espanyols) sembla que no tinguin ni pell, i estan a la que salta, amb l'atac preventiu sempre a punt (pel que fa a la distinció entre nacionalista i independentista, que tant cou a l'autor de dita carta, hi ha només un petit matís i ès que un independentista és un nacionalista que vol que la seva nació sigui independent).
De tota manera aquesta carta oberta al senyor Evole està escrita d'una forma 'barriobajera', ja que utilitza l'insult (entés com a falta) com a recurs per rebatre el que es va dir en aquella reunió-debat familiar. Insultar o faltar no li dona més raó a ningú, desqualificar el que menjaven no té cap correlació amb el que parlaven (però és un argument de l'autor de la carta per menystenir als sevillans que allà sortien)
Al final és tot el mateix ... si opines que la indepedència és un paripé que no porta a res més que tenir un país més petit amb els mateixos problemes de corruptela, sanitaris i d'educació (ja que aquests no estan en cap debat politic) ets un feixista i ultranacionalista anticatalanista. Pel contrari si creus que no està malament que es consulti al poble català (un cop informat degudament sobre les conseqüències a favor i en contra) sobre el seu futur politico-social-economic, llavors ets un jarrai independentista que vols que es trenqui Espanya.
Desde l'agnosticisme patriotic crec que programes com el de Salvados (amb una neutralitat important, tot i que a algú li sembli el contrari) ens ensenyen que es pensa fora del nostre país, ens ensenya com la maquinaria mediaticopolitica pot fer mal, com l'educació influeix (i per tant ha de ser aillada de la politica) i com desde la serenitat es pot dialogar sense haver d'amenaçar a ningú.
És cert que la més gran dels Parejo va ser la més assenyada, però molt per sobre també del senyor Junqueres (que no va estar massa fi, poc clarificador i enrocat en les seves hipotesis). Sembla que de vegades ens faci por reconeixer els nostres errors, i aquesta és la causa per a que l'orgull ens domini, i domini les nostres decisions ... i això és justament el que els hi passa en el bloc independentista i al bloc unionista (des del 'jo tinc tota la raó', és dificil dialogar)
Bé i al final tornem allà on estàvem ... Atrapats en el temps, vivint el nostre dia de la marmota particular. Quan ets part d'una minoria entre el foc creuat només pots aspirar a ser victima colateral, així és com em sento.
Salut i Rugby!
Avui agafo l'edició internet del Periodico i trobo un editorial de l'Evole, però abans, el dilluns ja hi havia corrent per les xarxes (concretament facebook) un pseudoeditorial (carta a la familia Parejo) que feia referència, no al tema del programa sino al presentador i als protagonistes.
En aquest pseudoeditorial, per dir-li d'alguna manera, però podia ser anomenat 'escupidero' per la manera de ser escrit, es dedicava a qualificar al periodista (bé el desqualificava), a la família Parejo i al seu dinar, i no al fons del programa. Un escrit horrible que es dedicava a insultar a les persones per sobre del contingut. Llegint allò vaig arribar a pensar que no havíem vist el mateix programa. És cert que l'Evole no és un periodista neutral, té la seva ideologia ... com tot esser vivent, però després de llegir l'editorial del periodico i posteriorment els comentaris de la gent, un se'n adona que pertany a aquella minoria que el senyor Xavier Sardà anomenava agnostics patriotics.
Molts comentaris, no tots, eren per fer veure que Jordi Evole és a la vegada un nacional-feixista espanyol i un insurgent ultranacionalista català ... extrany no? Doncs és en aquest punt quan un sap reconeixer que deu ser neutral (o potser no, en la seva intimitat) ja que és objectiu d'uns i d'altres a bandes oposades.
Aquell pseudoeditorial del facebook deia que havia preparat una mena de trampa, on el presentador aprofitava per carregar contra el dirigent d'ERC. Qui va veure el programa, i ha vist uns quants de l'Evole, sap que li agrada posar als entrevistats en dil.lemes per exposar-los i que es mullin (clar que per a un extremista això pot ser un atac), però no és menys cert que en el mateix programa, i en altres que he vist, sempre intenta que el topics i les llegendes urbanes quedin ridiculitzades (va deixar clar que la immersió lingüística no era un perjudici sino un avantatge davant de l'atac d'un dels familiars a dita immersió). És cert que en aquests temps tothom té la pell massa fina, però a més a més els nacionalistes (catalans i espanyols) sembla que no tinguin ni pell, i estan a la que salta, amb l'atac preventiu sempre a punt (pel que fa a la distinció entre nacionalista i independentista, que tant cou a l'autor de dita carta, hi ha només un petit matís i ès que un independentista és un nacionalista que vol que la seva nació sigui independent).
De tota manera aquesta carta oberta al senyor Evole està escrita d'una forma 'barriobajera', ja que utilitza l'insult (entés com a falta) com a recurs per rebatre el que es va dir en aquella reunió-debat familiar. Insultar o faltar no li dona més raó a ningú, desqualificar el que menjaven no té cap correlació amb el que parlaven (però és un argument de l'autor de la carta per menystenir als sevillans que allà sortien)
Al final és tot el mateix ... si opines que la indepedència és un paripé que no porta a res més que tenir un país més petit amb els mateixos problemes de corruptela, sanitaris i d'educació (ja que aquests no estan en cap debat politic) ets un feixista i ultranacionalista anticatalanista. Pel contrari si creus que no està malament que es consulti al poble català (un cop informat degudament sobre les conseqüències a favor i en contra) sobre el seu futur politico-social-economic, llavors ets un jarrai independentista que vols que es trenqui Espanya.
Desde l'agnosticisme patriotic crec que programes com el de Salvados (amb una neutralitat important, tot i que a algú li sembli el contrari) ens ensenyen que es pensa fora del nostre país, ens ensenya com la maquinaria mediaticopolitica pot fer mal, com l'educació influeix (i per tant ha de ser aillada de la politica) i com desde la serenitat es pot dialogar sense haver d'amenaçar a ningú.
És cert que la més gran dels Parejo va ser la més assenyada, però molt per sobre també del senyor Junqueres (que no va estar massa fi, poc clarificador i enrocat en les seves hipotesis). Sembla que de vegades ens faci por reconeixer els nostres errors, i aquesta és la causa per a que l'orgull ens domini, i domini les nostres decisions ... i això és justament el que els hi passa en el bloc independentista i al bloc unionista (des del 'jo tinc tota la raó', és dificil dialogar)
Bé i al final tornem allà on estàvem ... Atrapats en el temps, vivint el nostre dia de la marmota particular. Quan ets part d'una minoria entre el foc creuat només pots aspirar a ser victima colateral, així és com em sento.
Salut i Rugby!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)